Venècia

El director iranià Amir Naderi presenta a Venècia el film "Vegas: Based on a True Story"

Actualitzat a les 18:03 h   01/09/2008

El director iranià Amir Naderi presenta avui dins de la competició oficial de la Mostra de Venècia el seu últim film, "Vegas: Based on a True Story", una producció nord-americana que explica la història d'una família formada per un marit que és un jugador compulsiu i una dona que intenta mantenir la fràgil unitat familiar. A més d'aquesta pel·lícula, avui també es podrà veure a la ciutat italiana "Birdwatchers", de l'italoxilè Marco Bechis, que aborda la lluita d'un grup d'indígenes al Brasil per mantenir les seves terres, i "Sut", una producció turca.

La Mostra de Venècia arriba avui a l'equador, després que ahir s'hi va poder veure l'últim film del japonès Hayao Miyazaki, mestre de l'animació que en aquest cas explica la història d'un peix que es vol convertir en ésser humà a "Gake no Ue no Ponyo" (Ponyo on the Cliff by the Sea). El director ha estat rebut amb èxit de crítica, que ha apuntat que Miyazaki ha aconseguit explicar amb dibuixos animats una història commovedora, cosa que d'altres directors de la mostra no han sabut fer amb actors.

Marcat accent italià

En aquesta edició número 65 del festival hi ha 21 pel·lícules que competeixen pel Lleó d'Or. Predominen sobretot les produccions italianes i s'han reduït les que provenen dels Estats Units per l'efecte de la vaga de guionistes de Hollywood. Però en la seva segona setmana, al festival han arribat les queixes per la inclusió de tants films italians, quan alguns no arriben a la qualitat que s'espera de Venècia. De fet, va ser després de la projecció d'"Un giorno perfetto", la primera pel·lícula italiana que es va poder veure a la secció de competició del festival de cine de Venècia, que van guanyar pes aquests comentaris. I és que el film va donar arguments als que han criticat que aquest any la Mostra està marcada més pel nacionalisme que per la qualitat. Els crítics han apuntat que el film explica la història d'un marit maltractador, però que afronta la història com si es tractés d'un fet aïllat, sense emmarcar-ho en el fenomen de la violència de gènere.