Madrid

El cens de desapareguts del franquisme que estudia Garzón genera divisió

Actualitzat a les 13:46 h   20/11/2008

L'anunci del jutge Baltasar Garzón que vol elaborar una llista de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la postguerra no convenç tothom. Les associacions de familiars de desapareguts, la Generalitat i Amnistia Internacinoal l'han aplaudit, i el govern espanyol "respecta" la decisió i ha garantit col·laboració al jutge. En canvi, el PP creu que és innecessari "reobrir ferides" i alguns jutges i historiadors veuen inútil el cens i defensen que s'estableixi una Comissió de la Veritat, com ha passat a l'Argentina. De moment el jutge de l'Audiència Nacional vol recollir tota la informació que pugui i després decidirà si obre un cas i en busca responsables.

José Luis Rodríguez Zapatero diu que respecta la decisió del jutge Baltasar Garzón de fer un cens de tots els desapareguts durant la guerra i el franquisme. No n'ha volgut fer valoracions però el president espanyol sí que ha subratllat el dret de les famílies a acudir a la justícia. Zapatero ha garantit també que l'administració col·laborarà en les recerques perquè és una obligació ja establerta a la llei de la memòria històrica.

Més entusiasta, la Generalitat ha destacat que el govern "ja ha començat a fer" el que ara es proposa Garzón. "Que ara ho faci un jutge no podem fer una altra cosa que valorar-ho positivament", ha afirmat el conseller Joaquim Nadal, que ha actuat de portaveu del govern després de la reunió setmanal de l'executiu.

En canvi, el president del PP, Mariano Rajoy, ha afirmat que la investigació "no porta enlloc" i només "reobre les ferides del passat".

Predomina l'escepticisme entre historiadors i jutges

Garzón també ha rebut crítiques de l'Associació d'Historiadors del Present, que ha recordat que "ni a l'Arxiu de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme hi ha cap desaparegut de la Guerra Civil ni als llibres d'enterraments de les parròquies hi consten els desapareguts". L'entitat és més partidària de posar en marxa una Comissió de la Veritat que investigui els fets, "com s'ha fet a l'Argentina o Sud-àfrica", ha remarcat el president de l'associació, Abdón Mateos. Alguns historiadors, com la catalana Queralt Solé, ha manifestat en declaracions a TV3 que la investigació que proposa Garzón està mancada de la interpretació històrica necessària. 

En l'àmbit judicial, l'Associació de Professionals de la Magistratura, majoritària entre els professionals de la carrera judicial, ha desqualificat la iniciativa amb l'argument que "les investigacions penals no estan previstes per donar lloc a l'obertura de causes generals".

Mentrestant, l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica a Catalunya, una de les tretze entitats de l'Estat que va obrir la via judicial, ha rebut la notícia amb alegria i amb l'esperança que la investigació arribarà al final malgrat les reticències de la fiscalia. Manel Perona, el president, s'ha mostrat molt esperançat en declaracions a Catalunya Ràdio. Perona creu que la fiscalia, contrària a una investigació a tot l'Estat com la que planteja Garzón, no pot frenar el procés.

De fet, la causa judicial no està en marxa perquè Garzón, de moment, només estudia si l'Audiència té competència per buscar i identificar les víctimes desaparegudes de la repressió franquista.