Madrid

Garzón demana dades per investigar els desapareguts durant el franquisme

Actualitzat a les 13:45 h   20/11/2008

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha reclamat a diverses institucions que li facin arribar dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, per estudiar si pot investigar els fets. Garzón s'ha adreçat concretament a l'abat del Valle de los Caídos, l'Arxiu General de l'Administració, la Conferència Episcopal i el Centre Documental de la Memòria Històrica, així com als ajuntaments de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, per les fosses comunes que tenen. A finals del mes de juny passat, Garzón ja va demanar informes als ministeris de l'Interior i de Defensa.

La petició de Garzón a la Conferència Episcopal és que permeti l'accés de la Policia Judicial a les 22.827 parròquies de tot l'Estat, perquè els facilitin els llibres de difunts per identificar les víctimes de l'època. El jutge reclama els noms de les persones enterrades a San Lorenzo de El Escorial i demana a l'administració que identifiqui l'organisme que pugui concretar la xifra de desapareguts. A més, vol analitzar els fitxers del Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.

Als ajuntaments de Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid els insta a notificar el nom de les persones enterrades a les fosses comunes d'aquestes ciutats i quines circumstàncies van envoltar les defuncions.

Garzón sol·licita també ajuda d'una de les associacions de familiar de desapareguts, perquè aporti les dades que té d'exhumacions de cadàvers. Fins ara s'han presentat vuit denúncies al jutjat que porta Garzón per casos diversos que van passar a Navarra, les Balears, Catalunya, les Canàries, Galícia i un cas individual d'un diputat socialista. Segons aquestes denúncies, unes 30.000 persones van desaparèixer en l'alçament militar, la Guerra Civil i la dictadura posterior.