Madrid

El Tribunal Suprem il·legalitza Acció Nacionalista Basca

Actualitzat a les 20:04 h   16/09/2008

El Tribunal Suprem ha acordat la il·legalització i dissolució d'Acció Nacionalista Basca. La decisió l'ha pres la sala 61 de l'alt tribunal, que ha estimat, d'aquesta manera, les demandes presentades per l'Advocacia General i la Fiscalia General de l'Estat, per les quals tant aquesta formació com el Partit Comunista de les Terres Basques, l'activitat política del qual està suspesa pel jutge Baltasar Garzón i pendent de resolució del Suprem, estan instrumentalitzats per la banda terrorista ETA i són successors o continuadors de la també il·legalitzada Batasuna.

La sala 61 del Tribunal Suprem ha acordat per unanimitat la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca, mesura que tindrà com a conseqüència la dissolució d'aquest partit i que també "comporta la liquidació i posada a disposició del Tresor, segons preveu la llei de partits, de tots els béns que li pertanyin", segons ha explicat el president del Suprem, Francisco José Hernando, que ha fet pública la decisió.

El passat 30 de gener, el govern espanyol va presentar una demanda, a través de l'Advocacia General, d'il·legalització d'ANV i de l'EHAK davant l'"existència d'una relació de successió o continuació" d'aquestes formacions amb la il·legalitzada Batasuna. L'endemà va ser la Fiscalia General de l'Estat qui va interposar una demanda en el mateix sentit. Ara, el Suprem ha de decidir si també il·legalitza el Partit Comunista de les Terres Basques.

Fi a 80 anys d'història d'ANV

La il·legalització d'Acció Nacionalista Basca (ANV) és l'últim episodi d'una sèrie que va néixer amb la llei de partits, aprovada el juny del 2002 i que va suposar la suspensió de Batasuna, fet que ha marcat un abans i un després per a l'esquerra abertzale. Les últimes formacions supervivents dels processos d'il·legalització que han patit els abertzales eren, precisament, el Partit Comunista de les Terres Basques i Acció Nacionalista Basca.

El primer d'aquests partits va néixer el 2002, quan només feia un mes que la justícia havia suspès les activitats de Batasuna. A les eleccions autonòmiques basques, van obtenir 150.000 vots i 9 diputats, i es van situar com la quarta força política al Parlament de Vitòria.

La història d'ANV comença el 1930 i durant la Segona República fins i tot va formar part del govern basc. Després de la dictadura, però, la seva presència sempre ha estat residual. El despertar de la letargia li arriba quan l'esquerra abertzale va decidir utilitzar-lo per concórrer a les últimes eleccions municipals. Van presentar 256 llistes al País Basc i Navarra, però 133 van ser anul·lades perquè la justícia les considerava "manipulades o dirigides" per Batasuna. ANV es va convertir en la quarta força a Euskadi i Navarra amb 95.000 vots, 439 regidors i 43 alcaldies.

Després de mesos d'investigacions, li arriba el final. Aquesta il·legalització, però, afecta els partits i no les persones. Per tant, diputats, regidors i alcaldes conserven el càrrec fins que hi hagi unes altres eleccions.