Washington

La Reserva Federal dels Estats Units manté els tipus d'interès al 2%

Les autoritats monetàries nord-americanes han injectat un total de 70.000 milions de dòlars al sistema financer per garantir-ne la liquiditat. I ho han fet en dues tongades. Una, al matí, de 50.000 milions dòlars, i una altra, a la tarda, de 20.000 milions més. La Reserva Federal ha decidit, però, mantenir els tipus d'interès com estaven, al 2%. La decisió ha animat Wall Street, que ha tancat amb una pujada de l'1,3%, i ha sorprès els inversors, que després de la crisi a Lehman Brothers s'esperaven una retallada d'un quart de punt. Al matí, el BCE ha posat a disposició del sistema financer 70.000 milions d'euros extres per contrarestar la caiguda de la confiança en el mercat financer, que s'ha saldat, fins ara, amb la fallida del quart banc d'inversions del país, el Lehman Brothers, el rescat del Merril Lynch i la crisi de la primera asseguradora del món, AIG.

La Reserva Federal nord-americana ha decidit mantenir el tipus d'interès oficial en el 2%. Els mercats han especulat tota la tarda sobre una possible baixada de tipus que al final no s'ha produït, però, de fet, han viscut amb l'ai al cor amb la possibilitat que l'asseguradora més gran dels Estats Units, AIG, pugui acabar fent fallida, com ja va passar ahir amb el banc Lehman Brothers.

AIG pot resultar una marca familiar perquè va estampada a la samarreta del Manchester United. Però que el club anglès deixi de cobrar els 17 milions d'euros anuals de patrocini és, de lluny, el problema més trivial que podria provocar la suspensió de pagaments d'una de les asseguradores més grans del món. D'entrada, American International Group té milions de clients amb assegurances de vida o plans de pensions; en teoria, coberts per un fons de garantia.

Però el veritable problema és que AIG és a l'epicentre de l'entramat de Wall Street, perquè assegura i garanteix operacions financeres; si finalment el govern nord-americà no hi intervé i fa fallida, les pèrdues per a bancs i grups d'inversió poden restringir encara més la circulació de diners arreu del món.

Per poder donar un crèdit, un banc necessita primer els diners, que pot aconseguir dels seus clients mitjançant dipòsits, d'altres bancs, d'inversors o dels bancs centrals. La crisi financera ha tallat l'aixeta dels inversors i dels bancs, que no volen posar diners per por de perdre'ls. I els bancs centrals -avui mateix ho han tornat a fer- han d'injectar diners al mercat, oferint crèdits a les entitats financeres perquè la roda dels préstecs continuï girant.