Barcelona
Actualitzat a les
12:19 h
22/11/2008
Tret de sortida oficial al curs universitari. Aquest matí s'ha fet la lliçó inaugural del curs amb la presència del conseller del ram, Josep Huguet. La novetat més destacable d'aquest any és la incorporació del polèmic Pla Bolonya, que ha d'equiparar progressivament el sistema universitari de Catalunya amb l'europeu. El procés, que comporta canvis importants per als alumnes, no s'acabarà fins al 2011.
Tots i que les universitats més primerenques van començar les classes la setmana passada, l'
acte oficial d'inauguració del curs acadèmic 2008-2009 s'ha fet aquest migdia al paranimf de la Universitat de Barcelona. En un acte presidit pel conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, la lliçó inaugural ha recordat les vivències en aquesta universitat durant els anys de la Segona República. Precisament, dues figures destacades d'aquella època i vinculades a la Universitat de Barcelona, el cirurgià Moisès Broggi i l'editora Roser Rahola, vídua de Vicens Vives, han rebut la medalla d'or en un acte d'homenatge.
La gran novetat d'aquest curs universitari és la posada en marxa del
Pla Bolonya, un pla força controvertit la finalitat del qual és que el
sistema universitari sigui comú a tot Europa. Després d'anys de preparació, doncs, es posa en marxa un procés que serà progressiu. De moment arrenca amb 31 estudis de grau. La majoria substitueixen antigues llicenciatures i quatre són de nova creació: les tres medicines, de la UPF, Girona i la UIC, i Ciència i Salut Animal, a Lleida. El procés continuarà el curs 2009-2010 i es completarà el 2010-2011, quan tots els estudis universitaris ja hauran d'arrencar transformats en graus.
Una de les principals novetats que suposa el Pla Bolonya és que
els nous graus duraran quatre anys. Després dels dos primers, l'estudiant rebrà un certificat d'estudis i quan acabi el quart any haurà aconseguit el grau. Després podrà optar per fer el màster, que, segons les carreres, serà d'un o dos anys i el formarà de manera més especialitzada. Finalment, amb grau o amb màster, podrà fer el doctorat.
També és nova la manera d'estudiar. Ara, una hipotètica assignatura trimestral suposa
50 hores de classes magistrals i, de mitjana, cada alumne hi hauria de dedicar
el mateix temps a preparar-la fora de classe. Amb el Pla Bolonya les classes magistrals es redueixen dràsticament i apareix la classe en grup reduït o seminari. Preparar l'assignatura exigirà tres hores per cada una de lectiva i un cop sumat, el temps total s'incrementa bastant.
La dificultat que suposarà ara treballar i estudiar alhora és una de les principals crítiques que ha suscitat el Pla Bolonya. En canvi, el fet que el grau suposi menys crèdits ha abaratit el preu final de les matrícules.