Barcelona

Les ombres de l'espectacle de dansa "Sombreros" s'apoderen del TNC

Actualitzat a les 06:26 h   26/09/2008

El Teatre Nacional de Catalunya obre la nova temporada amb un muntatge de dansa de luxe. Es tracta de "Sombreros", del coreògraf francès Philippe Decouflé i la seva companyia DCA. El muntatge es podrà veure fins diumenge.

La fascinació que sent des de nen el coreògraf francès Philippe Decouflé per l'inici i el final del dia, quan les ombres s'allarguen dibuixant imatges misterioses, es plasma, en part, en el seu últim espectacle, "Sombreros", que recala a partir d'avui i fins al diumenge al TNC. La seva última creació de màgia, poesia i humor va ser estrenada l'any 2006 per la seva companyia DCA i ara arriba a la capital catalana, en una nova versió que podran veure per primera vegada els espectadors del nacional. El director artístic del TNC, Sergi Belbel, ha mostrat la seva satisfacció per iniciar temporada amb aquesta companyia i el seu "espectacle excepcional".

El ballarí parisenc ha advertit que, encara que no es tracta d'una obra narrativa sinó més aviat d'una "pintura abstracta", el públic podrà seguir a "Sombreros" les peripècies de François i Françoise en un viatge a Mèxic, amb constants gestos de complicitat al cinema expressionista, especialment a l'"Alba" de Murnau, alguns dels extractes de la qual es veuran al teatre. El títol és un joc de paraules, que tant al·ludeix als grans barrets mexicans com l'expressió francesa "sombre héros" que, traduïda al català, seria "heroi de les ombres".

Per Decouflé, format amb artistes de la talla de Marcel Marceau, l'espectacle el poden seguir persones de totes les edats, fins i tot nadons, especialment, pel seu aspecte lúdic. "Per mi -ha precisat- el joc és molt important. Odio avorrir-me i com a saltimbanqui que sóc és bàsic fer somiar la gent i que aquesta pugui riure."

Un total de set ballarins, dos actors i dos músics ocupen l'escenari durant l'hora i vint-i-cinc minuts que dura el muntatge, en què també és important la música, creada especialment pel britànic Brian Eno, encara que l'últim toc l'acaba aportant el francès Sébastien Libolt.