Com són els partits polítics als Estats Units?
La Constitució nord-americana de 1787 no parla de partits. Els pares fundadors del nou estat van concebre la Constitució, entre altres coses, com una garantia per evitar la influència de les faccions.
El desenvolupament dels partits polítics va anar parell a l'ampliació del dret de vot. Al començament, només els propietaris homes podien votar, però aquesta restricció va començar a afeblir-se a començaments del segle XIX a conseqüència de la immigració, el creixement de les ciutats i l'expansió cap a l'oest.
A partir de la dècada de 1830, els partits ja estaven plenament constituïts. Avui, els partits Demòcrata i Republicà són els hereus dels partits sorgits en els segles XVIII i XIX. Uns partits que pràcticament han monopolitzat la vida política del país durant molts anys. Des de 1852, tots els presidents han sigut republicans o demòcrates.
A mesura que es van imposar les eleccions primàries, les estructures dels partit es van afeblir considerablement. Avui, són estructures descentralitzades que cobren vida durant les campanyes electorals. Els seus programes polítics solen ser molt flexibles i no tenen una adhesió estricta a la ideologia.
El Partit Republicà representa la filosofia política que a Europa tenen els partis liberal-conservadors, mentre que l'actual Partit Demòcrata se situaria en un àmbit pròxim a la socialdemocràcia europea.
El símbol del partit republicà és l'elefant, mentre que el del partit demòcrata és l'ase. Aquests dos símbols els va crear el caricaturista polític Thomas Nast per a la revista "Harper's Weekly". Nast va crear un elefant demolidor per representar el partit republicà, que ràpidament el va fer seu. En una altra caricatura, Nast va criticar els demòcrates per parlar malament d'un republicà mort i els va representar com un ase clavant puntades a un lleó. El partit demòcrata d'aleshores va demostrar la seva capacitat d'encaixar les crítiques fins al punt d'acceptar l'ase com el seu símbol.
Als diaris i televisions, a partir de l'any 2.000 s'ha convingut tàcitament donar el color vermell al partit republicà i el blau al partit demòcrata alhora de publicar infografies electorals.
El desenvolupament dels partits polítics va anar parell a l'ampliació del dret de vot. Al començament, només els propietaris homes podien votar, però aquesta restricció va començar a afeblir-se a començaments del segle XIX a conseqüència de la immigració, el creixement de les ciutats i l'expansió cap a l'oest.
A partir de la dècada de 1830, els partits ja estaven plenament constituïts. Avui, els partits Demòcrata i Republicà són els hereus dels partits sorgits en els segles XVIII i XIX. Uns partits que pràcticament han monopolitzat la vida política del país durant molts anys. Des de 1852, tots els presidents han sigut republicans o demòcrates.
A mesura que es van imposar les eleccions primàries, les estructures dels partit es van afeblir considerablement. Avui, són estructures descentralitzades que cobren vida durant les campanyes electorals. Els seus programes polítics solen ser molt flexibles i no tenen una adhesió estricta a la ideologia.
El Partit Republicà representa la filosofia política que a Europa tenen els partis liberal-conservadors, mentre que l'actual Partit Demòcrata se situaria en un àmbit pròxim a la socialdemocràcia europea.
El símbol del partit republicà és l'elefant, mentre que el del partit demòcrata és l'ase. Aquests dos símbols els va crear el caricaturista polític Thomas Nast per a la revista "Harper's Weekly". Nast va crear un elefant demolidor per representar el partit republicà, que ràpidament el va fer seu. En una altra caricatura, Nast va criticar els demòcrates per parlar malament d'un republicà mort i els va representar com un ase clavant puntades a un lleó. El partit demòcrata d'aleshores va demostrar la seva capacitat d'encaixar les crítiques fins al punt d'acceptar l'ase com el seu símbol.
Als diaris i televisions, a partir de l'any 2.000 s'ha convingut tàcitament donar el color vermell al partit republicà i el blau al partit demòcrata alhora de publicar infografies electorals.
