Com es financen les campanyes electorals?
Als Estats Units, la manera com es recapta i com es gasta el diner d'una campanya electoral està estrictament reglamentat. Bàsicament, hi ha dos models. O ets multimilionari i et pagues tota la campanya exclusivament de la teva butxaca, o has de demanar el suport financer dels electors. També existeix des del 1976 el finançament públic, però pocs l'utilitzen per les moltes limitacions que comporta.
Un candidat a la presidència ha d'establir una organització de campanya que es coneix com a comitè polític. Aquest comitè ha de tenir un tresorer i obtenir el seu registre a la Comissió Electoral Federal, la FEC. Tot i el seu nom, aquest organisme només supervisa i aplica les lleis de finançament de les campanyes, però no organitza ni dirigeix el procés electoral. El registre de votants, les paperetes, els sistemes de votació o el recompte dels vots és responsabilitat dels estats i municipis.
A banda de les comitès polítics dels candidats, la FEC registra també els comitès polítics dels partits i tots aquells que puguin formar grups de ciutadans particulars com els Comitès d'Acció Política, o PAC. Últimament, han aparegut els grups 527, anomenats així en al·lusió a una secció del codi fiscal dels Estats Units, i que no estan subjectes al control de la FEC.
El sistema nord-americà de finançament dels partits polítics prohibeix a empreses i sindicats fer donacions directes als candidats i estableix límits legals a les sumes que els ciutadans individuals i els comitès d'acció política poden aportar al candidat de la seva preferència. Aquestes limitacions estan fixades en 2.300 dòlars a l'any per ciutadà i en 5.000 dòlars anuals en el cas dels Comitès d'Acció Política.
Els comitès polítics han d'informar a la FEC de tots els ingressos i despeses que fan al principi trimestralment i després, a mesura que s'acosten els comicis, cada mes. Les dades facilitades a la FEC són públiques i es poden trobar a la xarxa, aquí. A més a més de la FEC, hi ha altres organismes independents que es dediquen a controlar el finançament de les campanyes, els més importants són Open Secrets i Campaign Money.
En l'argot financer de les campanyes electorals es parla de "hard money" i "soft money", diner dur i diner tou.
El "soft money" és el diner que no va directament a la candidatura, però que organitzacions com els grups 527 inverteixen a promocionar el candidat de la seva preferència. Pel contrari, el "hard money" és el diner que particulars i comitès aporten directament a la campanya del seu candidat.
Un candidat a la presidència ha d'establir una organització de campanya que es coneix com a comitè polític. Aquest comitè ha de tenir un tresorer i obtenir el seu registre a la Comissió Electoral Federal, la FEC. Tot i el seu nom, aquest organisme només supervisa i aplica les lleis de finançament de les campanyes, però no organitza ni dirigeix el procés electoral. El registre de votants, les paperetes, els sistemes de votació o el recompte dels vots és responsabilitat dels estats i municipis.
A banda de les comitès polítics dels candidats, la FEC registra també els comitès polítics dels partits i tots aquells que puguin formar grups de ciutadans particulars com els Comitès d'Acció Política, o PAC. Últimament, han aparegut els grups 527, anomenats així en al·lusió a una secció del codi fiscal dels Estats Units, i que no estan subjectes al control de la FEC.
El sistema nord-americà de finançament dels partits polítics prohibeix a empreses i sindicats fer donacions directes als candidats i estableix límits legals a les sumes que els ciutadans individuals i els comitès d'acció política poden aportar al candidat de la seva preferència. Aquestes limitacions estan fixades en 2.300 dòlars a l'any per ciutadà i en 5.000 dòlars anuals en el cas dels Comitès d'Acció Política.
Els comitès polítics han d'informar a la FEC de tots els ingressos i despeses que fan al principi trimestralment i després, a mesura que s'acosten els comicis, cada mes. Les dades facilitades a la FEC són públiques i es poden trobar a la xarxa, aquí. A més a més de la FEC, hi ha altres organismes independents que es dediquen a controlar el finançament de les campanyes, els més importants són Open Secrets i Campaign Money.
En l'argot financer de les campanyes electorals es parla de "hard money" i "soft money", diner dur i diner tou.
El "soft money" és el diner que no va directament a la candidatura, però que organitzacions com els grups 527 inverteixen a promocionar el candidat de la seva preferència. Pel contrari, el "hard money" és el diner que particulars i comitès aporten directament a la campanya del seu candidat.
