Washington
Actualitzat a les
10:56 h
16/11/2008
Alguns països europeus liderats per França volien que de Washington en sortís una crida internacional a refundar el capitalisme.
Bretton Woods, el lloc on el 1944 es van establir les bases de funcionament de l'actual sistema capitalista, queda molt lluny, i les actuals relacions financeres i monetàries internacionals no tenen gaire a veure amb aquells dies. Però els anglosaxons, amb els Estats Units al capdavant, alertaven que uns canvis sobtats o massa rigorosos podrien trencar les regles del joc i, per tant, el lliure mercat.
La declaració final de la cimera del G-20 vol tenir content tothom. Parla de la necessitat que es regulin els mercats, però a la vegada ho deixa
en mans dels països perquè sigui cadascú qui prengui les seves pròpies iniciatives. Això sí, ara es diu que s'ha de fer de forma coordinada.
Potser una vegada més les institucions i els organismes internacionals van per un costat i els ciutadans per un altre. Als Estats Units aquesta cimera
no ha provocat gaire calor. Aquí importen més els problemes de General Motors, Macys o Best Buy. Aquestes empreses registren caigudes espectaculars de guanys i de vendes; algunes s'han declarat en fallida. Totes alerten que han canviat els paràmetres de mercat i de vida capitalista dels seus consumidors. No compren tant, no carreguen el dipòsit de gasolina, els cotxes són més petits, busquen cases a prop de les ciutats per poder utilitzar el transport public, la febre d'emmagatzemar i consumir s'ha acabat. No hi ha crèdit a les targetes, no hi ha crèdit per comprar una casa, no hi ha feina. Qui es planteja canvis filosòfics provocats per les finances en el sistema capitalista quan els ciutadans, aquí, ja l'han canviat? El sistema.