Barcelona

Un estudi revela que les mosques tenen moltes parelles per tenir descendència sana

Actualitzat a les 00:08 h   21/11/2008

Un grup d'investigadors de les universitats angleses d'Exeter i Liverpool i de la japonesa d'Okayama han trobat la solució a un enigma que els tenia ben intrigats: per què a les mosques femella els agrada tant aparellar-se diverses vegades en comptes d'una. La resposta és que estan buscant els espermatozous més adients per tenir una descendència sana, explica la revista científica "Science". Les mosques femella volen esquivar el "gen egoista" que porten alguns mascles, un gen que disminueix la fertilitat dels seus descendents. Segons aquest estudi, les mosques s'aparellen cada dos dies i mig per tal que els diversos espermatozous es barallin entre ells. Els sans sempre acaben guanyant.

L'equip liderat per la doctora Nancy Weller de la Universitat d'Exeter ha descobert que la mosca de la fruita "Drosophila pseudoobscura" ha après a reaparellar-se més ràpidament que les seves deu generacions anteriors. Ha passat de copular cada 3,25 dies a fer-ho cada 2,75. L'objectiu d'aquest comportament és buscar el millor mascle amb qui tenir descendència.

Alguns mascles d'aquesta espècie tenen en el seu cromosoma X el gen SR (de l'anglès "sex ratio"), un gen que els especialistes han qualificat d'"egoista". El SR fa que els espermatozous que porten el cromosoma Y fallin. Això vol dir que els mascles portadors d'aquest gen només engendraran femelles, però totes elles portaran el gen que danya l'esperma.

Les mosques femella no estan interessades a tenir descendència amb problemes de fertilitat, per tant, si poguessin escollir, no s'aparellarien amb mascles portadors del gen "egoista". Però no poden triar i no poden saber qui n'és portador i qui no. La mosca "Drosophila pseudoobscura" ha trobat la solució. Amb el pas de les generacions ha après a reaparellar-se ràpidament. Només així aconsegueixen descendència sana.

Els investigadors desconeixen, de moment, les implicacions d'aquest descobriment en la reproducció humana, però apunten la possibilitat que alguns problemes de fertilitat en humans tinguin origen en els gens "egoistes".