Iolanda Garcia

Pere Brachfield: "La morositat és un finançament gratuït i en temps de crisi substitueix els crèdits bancaris" (i II)

Actualitzat a les 14:14 h   21/11/2008

L'excessiu endeutament de les famílies i les restriccions dels crèdits bancaris, estendards de la crisi actual, han comportat un exponencial i molt virulent augment de la morositat, segons ens adverteix Pere J. Brachfield, director del Centre d'Estudis de Morosologia de l'escola de negocis EAE i, des del passat mes d'agost, assessor de PIMEC en temes de morositat. "Els catalans ens hem pensat que érem rics, quan no ho érem, hem estirat més el braç que la màniga i ara ens toca pagar", conclou. I això és només el principi...

Parla'm d'aquesta morositat entre empreses, com els està afectant?

Ara mateix hi ha un problema molt greu de finançament d'actiu circulant de les pimes, les petites i mitjanes empreses. Les entitats han tallat de cop el finançament de l'actiu circulant i això les està portant a una asfíxia financera. Hem de tenir en compte que aquí, a Catalunya, la petita i mitjana empresa no només està finançant les seves compres, sinó que també finança les seves vendes, els seus clients. Però si els bancs tanquen les aixetes, les empreses no tenen líquid, hi ha factures que no es paguen i es produeix un efecte en cadena que pot ser molt perillós.

I la situació a Espanya és pitjor que a la resta de països?

Si tenim en compte que a Espanya el crèdit a proveïdors és tres vegades més important que, per exemple, a Alemanya, sí que estem pitjor, perquè l'empresa d'aquí té tres vegades més actius per cobrar que l'empresa alemanya. Per això, l'empresa catalana depèn més d'aquest finançament a curt i, en el moment que això falla, tota l'estructura cau. A Espanya, el termini mitjà de pagament és de 90 dies mentre que a Alemanya és d'entre 35 i 40 dies. En el moment que tens un termini més llarg, tens més diners retinguts en actiu circulant. Segons els estudis que hem fet a PIMEC, aquí el termini normal de pagament entre empreses és de 90 dies, i pot arribar a 100 en alguns subsectors. Això forma part de la cultura empresarial però va completament en contra de la directiva europea, que diu que el termini normal de pagament a Europa ha de ser de 30 dies i, excepcionalment, de 60. Aquí el que és excepcional és que un client et pagui en 60 dies.

Què s'hi pot fer?

Per començar, complir amb la directiva europea. A França, per exemple, el president Sarkozy es va adonar que la competitivitat de les empreses franceses estava baixant per culpa del termini de pagament, que era de 60 dies (30 dies per sota de l'estat espanyol!) i es va adonar que a Alemanya només és de 40 dies, cosa que feia més competitives les empreses alemanyes que les franceses. El govern francès va decidir acabar amb això amb un decret legislatiu que entra en vigor el gener del 2009, de manera que a França, a partir del gener, el termini de pagament màxim serà de 45 dies a final de mes, i els que no el compleixin seran sancionats per l'estat francès. França prendrà totes les mesures per sancionar les empreses que no paguin als seus proveïdors en el termini establert. Això durant cinc anys, com a període de transició. Després d'aquests cinc anys, el període de pagament serà de 30 dies, el que marca la directiva europea. D'aquesta manera es podria resoldre tota la problemàtica. És voluntat política dels governants que vulguin solucionar-la.

Fes-nos una previsió

La situació que ens ve el 2009 serà molt pitjor de la que estem ara. No es pot pronosticar quant durarà però el que està clar és que el 2009 serà molt fotut. S'han de prendre precaucions i anar amb molt de compte, sobretot els petits empresaris, que han d'intentar blindar les noves operacions, els nous clients, i mirar amb lupa a qui es dóna el crèdit.







Primera part de l'entrevista amb Pere J. Brachfield