Petter Bae Brandtzaeg: "Per prevenir el 'bullying' digital els infants no han de ser anònims, sinó ells mateixos"
Una de cada quatre noies noruegues entre 9 i 18 anys ha rebut algun correu electrònic amb contingut agressiu o sexual. Aquesta és la principal forma del "bullying" digital i de l'assetjament en línia, seguida de xarxes socials com el Messenger, on l'internauta és anònim. Això passa a Noruega, un país on l'ús i el risc d'internet és molt elevat, però també en altres països europeus. Un grup d'investigadors de la Universitat d'Oslo ha presentat un estudi a la Conferència Europea de Comunicació ECREA, que s'ha celebrat del 26 al 28 de novembre, a Barcelona, organitzada per la UAB. La solució que els investigadors plantegen és molt senzilla: treure'ns la màscara.
Ha estudiat Noruega com un exemple de país amb un gran ús d'internet i un gran risc entre els nens i els adolescents. Però passa això també en altres llocs?
A Noruega, la gent que més utilitza internet està més exposada a l'assetjament digital o el "bullying" digital. Però el que he trobat en la meva recerca és que els portals anònims són més perillosos o els més arriscats pel que fa a l'assetjament, perquè la gent perd el control d'ella mateixa. Usen "nametags", actuen i acosen altra gent. I ells mateixos estan més exposats a l'assetjament perquè les persones en aquest entorn actuen de forma més irresponsable. Els pedòfils, per exemple, s'aproximen als nens en aquests entorns anònims i no al Facebook.
Qui són els més vulnerables?
El grup de noies adolescents de més edat són les més exposades al "bullying" i a l'assetjament.
I aquest fenomen, augmenta o disminueix?
La gent utilitza els dos tipus de portals per comunicar-se: llocs on poden ser anònims i llocs com el Facebook. Però en llocs com el Facebook no hi ha problemes, perquè la gent s'identifica. En canvi, hem trobat problemes en els portals on la gent no s'identifica. Si la gent utilitza cada cop més eines com el Facebook, això és positiu, perquè pot disminuir el nivell de "bullying" a internet. El problema és que els pares i els professors ensenyen als nens i als adolescents a ser anòmims i això, penso, està malament, perquè els infants es comporten pitjor. La Comissió Europea, al seu web, diu que els pares ensenyen els infants a mantenir-se en l'anonimat. Però, al mateix temps, admet que això fa que la gent es comporti de manera més irresponsable, i això és una contradicció. I un adult, això ho ha de tenir en compte. Del que els adults tenen por és que els infants perdin la seva privacitat, però hi ha alguns estudis dels Estats Units que proven que el fet de revelar informació personal no està associat a un risc en línia. Així doncs, crec que s'ha de fer com un estudiant de Princeton, que va animar la gent a no utilitzar mai més portals anònims. Ell volia que la gent es comuniqués de manera més respectuosa i constructiva i que rebutgessin participar en entorns anònims. Va començar una campanya i 3.700 membres de Facebook s'hi van afegir per boicotejar portals que no eren responsables.
Per què creu que els pares i professors continuen animant els infants a no identificar-se a internet?
El fet de ser anònims ha estat la regla general en els darrers deu anys, però internet i la interacció han canviat. Cada cop més gent està en línia i les fronteres entre el món en línia i el món real s'estan esvaint, i això fa encara més comprensible el fet que, per prevenir el "bullying" digital, no hem de ser anònims en línia, sinó ser nosaltres mateixos. El fet de ser anònims estava bé com a consell, però ara ja no. Crec que les regles de la Comissió Europea estan desfasades i que han de ser reconsiderades.
Què han de fer, doncs, els professors i els pares?
Els han de dir que a internet han d'actuar com a la vida real. Si se'ls ensenya a ser educats a la vida real, també ho han de ser al ciberespai.
De vegades, potser, els pares no saben que els seus fills pateixen "bullying" digital. Creu que haurien de vigilar més el que fan a internet o participar i afegir-se a eines com el Facebook?
Sí, molts pares ja ho estan fent. I això forma part d'una nova tendència Jo tinc contacte amb els meus nebots a través del Facebook. Puc veure les seves activitats i crec que ells són conscients que són visibles per als seus pares, el seu tiet, la seva tieta, i això fa que es comportin més decentment.
I, a part dels pares i els professors, les companyies a la xarxa tenen també alguna responsabilitat?
Sí, també en són responsables. No estan soles en aquesta responsabilitat, però poden ajudar en el procés.
Creu que en alguns estats de la Unió Europea s'ha d'incrementar encara el risc de patir "bullying" o assetjament a internet?
Sí, en alguns llocs encara ha de crèixer el risc. A Espanya, encara s'ha d'incrementar l'ús d'internet i l'assetjament. Però s'aprendrà de Noruega i d'altres llocs que els nens han de ser visibles i potser no experimentaran el mateix nivell de "bullying".
Com podem acabar amb això?
No ho podem aturar, perquè també passa a la vida real, però podem disminuir-ho animant la gent a ser ella mateixa en línia.
Ets optimista o pessimista?
Optimista. Crec que els pares i els professors estan aprenent els riscos que comporta ser anònim a internet i tinc l'esperança que això canviï.
A Noruega, la gent que més utilitza internet està més exposada a l'assetjament digital o el "bullying" digital. Però el que he trobat en la meva recerca és que els portals anònims són més perillosos o els més arriscats pel que fa a l'assetjament, perquè la gent perd el control d'ella mateixa. Usen "nametags", actuen i acosen altra gent. I ells mateixos estan més exposats a l'assetjament perquè les persones en aquest entorn actuen de forma més irresponsable. Els pedòfils, per exemple, s'aproximen als nens en aquests entorns anònims i no al Facebook.
Qui són els més vulnerables?
El grup de noies adolescents de més edat són les més exposades al "bullying" i a l'assetjament.
I aquest fenomen, augmenta o disminueix?
La gent utilitza els dos tipus de portals per comunicar-se: llocs on poden ser anònims i llocs com el Facebook. Però en llocs com el Facebook no hi ha problemes, perquè la gent s'identifica. En canvi, hem trobat problemes en els portals on la gent no s'identifica. Si la gent utilitza cada cop més eines com el Facebook, això és positiu, perquè pot disminuir el nivell de "bullying" a internet. El problema és que els pares i els professors ensenyen als nens i als adolescents a ser anòmims i això, penso, està malament, perquè els infants es comporten pitjor. La Comissió Europea, al seu web, diu que els pares ensenyen els infants a mantenir-se en l'anonimat. Però, al mateix temps, admet que això fa que la gent es comporti de manera més irresponsable, i això és una contradicció. I un adult, això ho ha de tenir en compte. Del que els adults tenen por és que els infants perdin la seva privacitat, però hi ha alguns estudis dels Estats Units que proven que el fet de revelar informació personal no està associat a un risc en línia. Així doncs, crec que s'ha de fer com un estudiant de Princeton, que va animar la gent a no utilitzar mai més portals anònims. Ell volia que la gent es comuniqués de manera més respectuosa i constructiva i que rebutgessin participar en entorns anònims. Va començar una campanya i 3.700 membres de Facebook s'hi van afegir per boicotejar portals que no eren responsables.
Per què creu que els pares i professors continuen animant els infants a no identificar-se a internet?
El fet de ser anònims ha estat la regla general en els darrers deu anys, però internet i la interacció han canviat. Cada cop més gent està en línia i les fronteres entre el món en línia i el món real s'estan esvaint, i això fa encara més comprensible el fet que, per prevenir el "bullying" digital, no hem de ser anònims en línia, sinó ser nosaltres mateixos. El fet de ser anònims estava bé com a consell, però ara ja no. Crec que les regles de la Comissió Europea estan desfasades i que han de ser reconsiderades.
Què han de fer, doncs, els professors i els pares?
Els han de dir que a internet han d'actuar com a la vida real. Si se'ls ensenya a ser educats a la vida real, també ho han de ser al ciberespai.
De vegades, potser, els pares no saben que els seus fills pateixen "bullying" digital. Creu que haurien de vigilar més el que fan a internet o participar i afegir-se a eines com el Facebook?
Sí, molts pares ja ho estan fent. I això forma part d'una nova tendència Jo tinc contacte amb els meus nebots a través del Facebook. Puc veure les seves activitats i crec que ells són conscients que són visibles per als seus pares, el seu tiet, la seva tieta, i això fa que es comportin més decentment.
I, a part dels pares i els professors, les companyies a la xarxa tenen també alguna responsabilitat?
Sí, també en són responsables. No estan soles en aquesta responsabilitat, però poden ajudar en el procés.
Creu que en alguns estats de la Unió Europea s'ha d'incrementar encara el risc de patir "bullying" o assetjament a internet?
Sí, en alguns llocs encara ha de crèixer el risc. A Espanya, encara s'ha d'incrementar l'ús d'internet i l'assetjament. Però s'aprendrà de Noruega i d'altres llocs que els nens han de ser visibles i potser no experimentaran el mateix nivell de "bullying".
Com podem acabar amb això?
No ho podem aturar, perquè també passa a la vida real, però podem disminuir-ho animant la gent a ser ella mateixa en línia.
Ets optimista o pessimista?
Optimista. Crec que els pares i els professors estan aprenent els riscos que comporta ser anònim a internet i tinc l'esperança que això canviï.
