Memòria democràtica / Marta Carnicé

Recuperem la memòria

Actualitzat a les 11:39 h   01/12/2008

El 20 de novembre del 1975 moria el general Francisco Franco, després de dirigir durant gairebé 40 anys una dictadura feixista instaurada per la força de les armes arran de la victòria militar de 1939.

Trenta-tres anys després, continua la polèmica. Una part de la societat reclama el dret a la recuperació de la memòria, poder retre homenatge i reparar el dany i el desgreuge a totes les víctimes que van lluitar per la República. Una veu que demana anul·lar la infàmia d'uns judicis sumaris que implicarien condemnes sens cap garantia democràtica ni jurídica, i que en molts casos significarien la mort o treballs forçats posteriors. També reclama honorar a tots aquells que van morir durant la Guerra Civil i la repressió i estan enterrats en fosses comunes. La paradoxa perversa és que alguns, fins i tot, ho estan al Valle de los Caídos.

Tanmateix, un altre sector de la societat prefereix l'oblit. Per a ells, la recuperació de la memòria històrica només obrirà ferides i provocarà enfrontaments i rancors.

Una de les grans assignatures pendents de la democràcia espanyola és el ple reconeixement de les víctimes de la dictadura. A Catalunya, s'ha creat la Direcció General de la Memòria Democràtica, per dur a terme les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica. Però, tot i aquests primers passos, encara queda molt camí a recórrer: continuen confiscats part dels documents de Salamanca, es mantenen símbols i icones franquistes en edificis i espais públics i no s'han revisat i anul·lat les sentències de milers de ciutadans, entre les quals la de l'execució del president Companys. I, especialment, queden milers de combatents i civils morts durant la Guerra Civil i la postguerra sense identificar i enterrats en fosses comunes d'arreu.

Aquest 2008 la qüestió ha saltat a les primeres pàgines dels mitjans de comunicació, especialment després que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón es va declarar competent per instruir les denúncies de 114.000 desaparicions a l'octubre. Dos mesos més tard, el jutge, abans de ser declarat incompetent per l'Audiència Nacional, es va inhibir de la causa amb la qual cosa la va traslladar, així com l'obertura de fosses, als jutjats territorials. També ha traslladat la responsabilitat política al govern espanyol. Amb aquestes noves peticions, pràcticament tots els jutjats de l'Estat rebran denúncies de les associacions de memòria històrica.