Entrevista / Felip Gordillo

Marc Navarro: "Només podran estudiar els rics o els que s'hipotequin"

Actualitzat a les 11:48 h   07/12/2008

Un estudiant contrari al Pla Bolonya es mulla al 3cat24.cat. Marc Navarro és estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, una llicenciatura que encara no està adaptada a Bolonya. Molt vinculat als moviments d'estudiants, forma part de la junta de la seva facultat i ha estat en les comissions per la creació del grau. En el moment de l'entrevista, fa tres setmanes que ocupa una facultat. Està en contra del Pla Bolonya.

Què és per tu el procés de Bolonya?
Per explicar-ho planerament: el problema de Bolonya és que jo vaig començar una altra carrera i estava pagant 300 o 400 euros i ara aquest any ja n'he pagat 1.000 per fer els mateixos crèdits. La matrícula s'ha duplicat i triplicat i amb Bolonya encara pujarà més. Hem passat a fer avaluacions continuades en comptes d'exàmens finals, i això suposa una feina diària que un estudiant treballador o amb altres interessos no pot complir. Amb Bolonya està calculat que una persona ha d'estudiar 40 hores a la setmana. Tu estudies com si treballessis, però no tens ni beques, t'apugen la matrícula i no tens un suport com en una llicenciatura actual.

El Pla Bolonya elititza l'ensenyament universitari?
Com a persona que els seus pares no li poden pagar la carrera i me l'haig de pagar jo, sóc un clar exemple que Bolonya elititza la universitat. Si has de treballar, fer avaluació continuada i pagar una matrícula superior als 1.000 euros, no arribes. Tothom parla dels famosos mileuristes quan la majoria d'estudiants no arribem als 600 euros. Si comences a fer comptes sumant el transport, el material per fer classes i la matrícula… o no anem a la universitat o hem de buscar un papa o un crèdit que ens ho pagui.

Només poden estudiar els rics? 
O els rics o els que en comptes d'hipotecar-se amb una casa s'hipotequen amb els estudis directament.

Bolonya li falta finançament?
Falten beques. Nosaltres demanem una universitat pública, és a dir, un espai d'ensenyament gratuït, bé sigui perquè no es pagui matrícula o perquè hi hagi beques de l'estat que assumeixin aquest cost sempre que l'estudiant rendeixi com toca. Volem que el barem no sigui econòmic sinó acadèmic. Bolonya afavoreix els préstecs a l'estudi, i això significa que o ets ric o t'hauràs d'hipotecar amb divuit anys.

Quan et costa un any de carrera?
Aquest any m'ha costat 995,40 euros.

Bolonya farà créixer el preu del crèdit i, per tant, de les carreres?
Amb Bolonya tot serà més car. Actualment el crèdit val uns 13 euros i amb el Pla es calcula, segons diversos informes, que passarà a costar-ne 18. La meva matrícula pot pujar a 1.500 o 1.600 euros. Però a més aquí hi ha l'increment de taxes que patim cada any. A l'autònoma fem automatrícula, però paguem 70 euros per obrir l'ordinador de casa nostra i fer-nos nosaltres l'expedient.

Els nous crèdits inclouen hores de treball fora de l'aula. Es paga per estudiar a casa?
Fins ara els crèdits se suposava que eren 10 hores reals de classe o de pràctiques. Amb el nou crèdit europeu l'equivalència creix fins a 25 hores, però hi ha un percentatge que és la feina que tu fas a casa. Fas una o dues hores lectives i quatre de treball personal. Estàs pagant per tenir una habitació amb una taula i poder estudiar des de casa.

El nou model diferencia entre dos cicles, els graus i els màsters. Què et sembla?
Aquest és un altre dels problemes que ens trobem. El grau rebaixa el nivell. El primer any passarà a ser com un tercer de Batxillerat. Com que no sortim prou preparats de l'ESO, devaluen la universitat. A més, ja no ens trobem amb una carrera de quatre anys, sinó que caldrà fer un màster, 4+1. Curiosament, al conjunt d'Europa es fa un 3+2, o sigui que no quadra per enlloc. Farem un any més que a la resta d'Europa. En aquest sistema l'especialització desapareix i se substitueix amb un màster d'un any o dos i que val entre 3.000 i 6.000 euros.

Què passarà amb la gent que només té un grau? Li caldrà fer un màster?
Els mateixos col·legis professionals estan demostrant que l'educació s'ha devaluat. Dret n'és un exemple. El Col·legi d'Advocats ha dit que no acceptarà les persones que només tinguin el grau de Bolonya. Ara amb la llicenciatura ja tens un cert mèrit, però amb Bolonya això ja no és així. T'hauràs de treure un màster per tenir una especialització. Acabes pagant més per tenir el mateix.

Els contraris al Procés de Bolonya parlen de privatització de la universitat perquè el Pla augmenta la relació entre els centres i les empreses. Tan dolenta és aquesta idea?
El que es busca és obrir nous mercats, especialment el de la sanitat i el de l'educació. Alguna cosa falla. Només cal mirar els màsters que té la Facultat de Lletres i els de Farmàcia, on les grans empreses estan pagant els estudis. Hi ha una descompensació entre el nombre de màsters que s'ofereixen. A més, com és que a la Facultat de Farmàcia hi ha màsters pagats per les farmacèutiques que després s'apropien del que s'ha estudiat? S'està utilitzant la universitat perquè les empreses privades tinguin recerca. I quin benefici en treuen els alumnes? L'empresa privada agafarà la patent i es farà rica, però qui hi haurà invertit hores i esforç seran estudiants, no treballadors que cobraran un sou. En resum, no és l'estat o la universitat qui decideix els estudis que es fan sinó l'empresa privada, que està dient els màsters i l'oferta que tenim.

Què en penses del fet que la Universitat Politècnica de Madrid tingui una càtedra Repsol YPF?
És l'exemple de l'entrada de l'empresa en el món universitari. A Anglaterra hi ha un màster patrocinat per McDonald's. És una connexió directa de domini de la gent que sortirà de la universitat: jo faig la càtedra perquè estic formant el meu treballador. És l'entrada del mercat dins la universitat per decidir què s'ensenya. Això provoca que puguis acabar deixant la carrera per entrar directament al mercat.

El futur laboral dels estudiants estarà millor, igual o pitjor amb Bolonya?
És complicat de dir, però la realitat mostra que o apugem el sou de tothom perquè es puguin pagar els màsters i sortir especialitzats o només se'n beneficiaran uns pocs. Els que no puguin accedir a l'especialització es quedaran un graó per sota. En el meu camp, no es podrà ser politòleg, sinó que s'haurà d'aspirar a ser secretari de politòleg.

El Pla Bolonya també aposta per la mobilitat europea i l'equiparació dels estudis arreu del continent. Com ho valores?
És un punt una mica fosc. Si el sistema espanyol és de 4+1 i a Europa és de 3+2, ja tenim una diferència important. Si jo vaig a França, els meus dos anys de grau equivaldran allà a un any i mig? Tampoc hi ha una compatibilitat exacta si el pla d'estudis depèn de la universitat i no és el mateix arreu d'Europa. La premissa inicial dels dos fulls de la Declaració de Bolonya era molt bona, però el problema és com s'ha acabat portant a la realitat. És el que passa amb tot l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). No hi haurà mobilitat perquè no hi ha una possibilitat real d'intercanvi. Els sistemes són diferents.

Com acabarà tot plegat?
Des de fa tres setmanes que estic ocupant una facultat. Quan vaig començar tot el que demanàvem era il·legal o impossible. Avui ja no tot és impossible, Bolonya es pot aturar. El Pla és una directriu europea, però qui l'aplica a l'Estat és la LOU, la LOM-LOU, el reial decret i la LUC. Per tant, és l'Estat qui en qualsevol moment, com van fer Grècia o Anglaterra i com està a punt de fer Itàlia, pot dir "jo no aplico Bolonya". Els rectors ja han anat al Ministeri a demanar que es busquin solucions. Estem a l'estament on realment es pot aturar el Pla Bolonya, ara toca veure si realment el podrem parar.