Entrevista / Felip Gordillo

Miguel Fernández: "Bolonya fa de l'estudi una professió"

Actualitzat a les 11:52 h   07/12/2008

Un estudiant a favor del Pla Bolonya es mulla al 3cat24.cat. Miguel Fernández estudia el primer curs del grau en Medicina a la Universitat Pompeu Fabra, la més adaptada a Bolonya. Ja té una diplomatura en Empresarials i ha estudiat un any a Anglaterra, on ha conegut el model anglosaxó d'ensenyament. Defensa Bolonya perquè vol que estudiar sigui una professió. Ha demanat un préstec a l'estudi per pagar-se la carrera.

Què és per tu el procés de Bolonya?
Fer de l'estudi una professió. Jo ara he d'estudiar cada setmana. Abans a la Diplomatura d'Empresarials m'ho deixava tot pel final, l'últim mes estudiava i anava a l'examen directament. Ara he de treballar cada setmana i noto que aprenc més.

El Pla Bolonya elititza l'ensenyament universitari?
No, això és mentida. El meu cas n'és un exemple. Vinc d'una família humil, però si un vol estudiar estudia. Entenc l'argument, entenc que com que t'has de dedicar professionalment a estudiar no pots compaginar aquesta tasca amb una feina i obtenir diners. Però també hi ha beques que donen fins a 5.000 euros i préstecs a l'estudi molt interessants. El Pla Bolonya és una còpia del model anglès i, tot i que allà van molt més avançats, aquests préstecs ja s'apliquen en els màsters d'aquí. Espero que vagin en augment, sobretot després de la crisi.

Només poden estudiar els rics? 
No. Jo no sóc ric. Jo m'he planificat la meva carrera, he estalviat i he demanat un préstec a l'estudi al banc per poder fer Medicina. Visc amb 700 euros al mes per poder allargar els diners que tinc estalviats per pagar-me la carrera. I això perquè jo tinc una renda mitjana, però si hagués tingut menys renda m'haurien donat una beca.

Bolonya li falta finançament?
No sabria dir-t'ho. Crec que les beques es mantindran, i els préstecs a l'estudi ja s'apliquen als màsters de les universitats catalanes i espanyoles en condicions molt favorables. Hi ha, per exemple, el Renda Màster, que pagaràs si tens una renda superior a 22.000 euros i que si en 15 anys no l'has pogut tornar, l'estat n'assumeix el cost. Això sí, caldrà veure què passa amb la crisi, que potser ha frenat l'entrada de més mesures similars.

Quan et costa un any de carrera?
Uns 1.300 euros. Comparat amb els Estats Units o Anglaterra, on un any de medicina pot costar 3.000 lliures (uns 3.450 euros), no ho trobo car.

Bolonya farà créixer el preu del crèdit i, per tant, de les carreres?
Dir que tot pujarà de preu és una fal·làcia fàcil de rebatre. Els crèdits antics i els nous no són equivalents. Com que cada crèdit equivaldrà a més hores, quan les carreres es converteixin en graus es faran les mateixes hores però menys crèdits. Per exemple, la llicenciatura de primer de Medicina són 85 crèdits, però al meu grau en fem 60. Les hores són les mateixes, però el nombre de crèdits és més baix. Si tu divideixes el mateix cost de la carrera en menys crèdits, el preu per crèdit és més alt, però el total no.

Els nous crèdits inclouen hores de treball fora de l'aula. Es paga per estudiar a casa?
Esta bé que dintre del pla d'estudis tinguin en compte l'esforç que ha de fer l'estudiant. De fet, no pagues per estudiar a casa, perquè et calen uns materials, unes guies, una aula virtual… feina que ha de fer el professor. No pagues pel teu temps d'estudi sinó per l'esforç que fa la universitat perquè tu tinguis aquest temps d'estudi preparat i guiat. Això també exigeix més als professors. Jo fins ara no tinc cap queixa.

El nou model diferencia entre dos cicles, els graus i els màsters. Què et sembla?
Separar el coneixement general de l'especialització clarifica molt més l'ensenyament. Fins ara dins de les llicenciatures trobàvem que hi havia branques i especialitzacions molt difuses que en el fons no es traduïen en una millora del currículum. Havies d'acabar fent un doctorat. Ara fas el grau i tens els coneixements generals, i un cop fas el màster ja pots dir que ets un expert en un tema concret. A més, fins ara els màsters no havien estat mai públics i valien més de 6.000 euros per un any. Amb Bolonya, el màster en val uns 1.800. És més car que un grau, perquè és una especialització i el cost és superior, però l'Estat n'assumeix una bona part. Els números canten per si sols.

Què passarà amb la gent que només té un grau? Li caldrà fer un màster?
No, el grau valdrà per si sol. De fet, no serà tan diferent de com és ara. Fent una comparació amb el sistema actual, un diplomat en empresarials pot treballar de comptable, però si vol ser cap de comptabilitat necessitarà una especialització. Amb Bolonya és exactament igual, amb l'avantatge que el teu títol val per tot Europa.

Els contraris al Procés de Bolonya parlen de privatització de la universitat perquè el Pla augmenta la relació entre els centres i les empreses. Tan dolenta és aquesta idea?
No. Una cosa és que hi hagi relació i l'altra és supeditar-se. Les universitats són les que manen, són les que proposen els graus tenint en compte les seves necessitats, però han d'interactuar amb les empreses. Al cap i a la fi, d'aquestes aules surten els empresaris del futur. També hem de pensar que si una companyia que garanteix feina durant molts anys a moltes persones necessita un perfil de treballador amb una especialització concreta, el més lògic és que li suggereixi a la universitat que creï un grau per formar persones en un coneixement determinat. Què té això de dolent?

Què en penses del fet que la Universitat Politècnica de Madrid tingui una càtedra Repsol YPF?
Si l'empresa dóna recursos a la universitat i els estudiants es beneficien d'aquests recursos, no ho veig malament. Benvinguda l'empresa! Una altra cosa seria que a mi m'obliguessin a treballar gratuïtament en aquesta companyia per poder obtenir el títol, però això no passa. D'altra banda, em fa gràcia aquesta demonització de l'empresa. Les companyies són persones. Si una persona vol participar en la universitat, per mi perfecte!

El futur laboral dels estudiants estarà millor, igual o pitjor amb Bolonya?
En general, els graus milloraran les possibilitats dels treballadors. Que hi ha crisi a Espanya? Pots anar a treballar a Portugal amb la mateixa titulació, sense convalidacions ni paperassa. Ara això no ho pots fer, depenent del ram en què treballis has de fer molts papers per poder homologar un títol a la resta de la UE, i això pot representar mesos d'espera. Vist així, els graus obren portes.

El Pla Bolonya també aposta per la mobilitat europea i l'equiparació dels estudis arreu del continent. Com ho valores?
Aquesta és una cosa que sí que s'ha de millorar, sobretot pel que fa al finançament. Una beca Sèneca, de mobilitat dins de l'Estat, són uns 4.500 euros, 500 euros durant nou mesos, i en canvi l'Erasmus són 1.000 euros tot el curs. Però estic convençut que la dotació de les beques millorarà. Pel que fa als graus, sí que és cert que n'hi ha de quatre anys i de tres, però amb el temps l'equiparació es podrà fer fàcilment. A banda, em sembla molt bé que es reculli i s'incentivi aquesta mobilitat. Jo he viscut a Anglaterra i he de dir que és molt bo marxar fora.

Com acabarà tot plegat?
Acabaran fent Bolonya. No és una decisió espanyola sinó que depèn d'Europa. Possiblement els rectors parlin amb els contraris al Pla i intentin canalitzar aquesta energia que tenen cap a l'estudi, però acabaran fent Bolonya, segur.