Londres
Actualitzat a les
11:30 h
26/12/2008
El dramaturg britànic Harold Pinter, premi Nobel de Literatura l'any 2005, ha mort als 78 anys a causa d'un càncer d'esòfag que tenia des de feia temps. Dramaturg, guionista i poeta, Pinter estava considerat el màxim exponent de l'art dramàtic anglès de la segona meitat del segle XX. Deixa un llegat de 29 obres de teatre, entre les quals destaquen "La festa d'aniversari", "Tornar a casa" i "Vells temps". El seu estil va ser emmarcat dins del teatre de l'absurd, i cap als anys 70 va començar a endinsar-se en l'aspecte polític adoptant una postura d'esquerres. En les seves obres, Pinter ha criticat les violacions als drets humans i la repressió.
Harold Pinter ha fet
teatre polític per ètica i per estètica. Ha estat un
home combatiu al llarg de la seva vida amb el poder però també amb la falta de responsabilitats individuals. El seu teatre ha estat una barreja de realisme i misteri i ha partit de situacions aparentment normals que sempre queden submergides en una atmosfera d'amenaça i horror.
Va néixer el 1930 a Hackney, Londres. Fill d'un sastre jueu immigrant de l'Europa Oriental, va viure a East End la seva infantesa, un
barri de famílies obreres i treballadors immigrants que aportarà situacions a bona part de les seves obres escèniques. Pinter va ser actor abans d'autor. La seva obra és un
mestratge de diàlegs breus i tallats, llenguatge corrent però carregat d'ambigüitat, pauses i silencis de gran efecte teatral.
El
1957 va publicar el seu primer drama, "L'habitació", i després el van seguir obres tan reconegudes com "Altres llocs", "La traïció", "L'amant" o "L'última copa". Pinter ha estat polifacètic. Durant els anys 80 i 90 va col·laborar activament en el
món del cinema. De fet va escriure una vintena de guions com ara "La dona del tinent francès", i va dirigir una trentena de produccions.
En els últims anys, Pinter va deixar de banda el teatre per dedicar-se a
l'articulisme en els diaris britànics "The Guardian" i "The Independent". Des d'aquests altaveus va
criticar fortament els governs de Bush i Blair per la guerra de l'Iraq. De l'exprimer ministre britànic Tony Blair va arribar a dir que era un "criminal de guerra ", i va definir els Estats Units com un país "dirigit per una colla de delinqüents".
Enfrontat amb el govern de Tony Blair per la guerra a l'Iraq, el 2003 va publicar un seguit de
poemes antibel·licistes. Dos anys després, l'Acadèmia Sueca proclamava
Harold Pinter guanyador del Premi Nobel de Literatura. D'ell destacava que "en les seves obres es descobreix el precipici sota la irrellevància quotidiana i les forces que entren en confrontació en les habitacions tancades."