Washington

Obama decreta el tancament de Guantánamo

Actualitzat a les 09:12 h   23/01/2009

Barack Obama ha firmat aquest dijous el decret que ha de permetre tancar la presó de Guantánamo abans d'un any. No ha volgut esperar ni un dia, doncs, a fer efectiva una de les seves promeses electorals, com és la de tancar la presó de la base cubana. D'aquesta manera, Obama passa definitivament pàgina a un dels llegats de la lluita en contra del terrorisme de Bush. El nou president ha firmat dos decrets més que prohibeixen la tortura i els maltractaments en els interrogatoris i imposen el compliment de les convencions de Ginebra respecte als presoners de guerra. Obama pretén, així, modificar les normes de detenció i interrogatoris de la CIA per fer prevaldre els drets humans.

El flamant president nord-americà ha volgut demostrar que els Estats Units han entrat en una nova etapa i, dos dies després de prendre possessió del càrrec, ha firmat el decret que permetrà tancar la presó de Guantánamo abans d'un any. D'aquesta manera, Obama gira full definitivament a un dels llegats de la lluita antiterrorista de George Bush.

En total Obama ha signat tres decrets. Els altres dos prohibeixen la tortura i els maltractaments als interrogatoris, i ordenen el tancament dels centres de detenció que la CIA té a l'estranger. Caldrà veure ara en quina situació jurídica queden els 247 detinguts que encara hi ha a la base militar en territori cubà.

El llegat més fosc de l'era Bush

L'11 de gener del 2002, una vintena d'homes detinguts a l'Afganistan sota sospita de formar part d'Al-Qaeda es convertien en els primers presoners de Guantánamo. Els van portar a unes instal·lacions improvisades, a l'anomenat "Camp X-Ray". Amb el temps hi van arribar fins a 700 detinguts. Les seves imatges trepitjant Guantánamo encaputxats i emmanillats van despertar les primeres crítiques. Donald Rumsfeld, llavors secretari de Defensa, ho va justificar assegurant que "són uns dels assassins més perillosos, més ben entrenats i més despietats que hi ha a la capa de la Terra."

Els Estats Units els van designar "combatents enemics", una expressió poc precisa jurídicament i que va permetre al govern nord-americà tancar centenars de persones indefinidament i sense càrrecs. Després d'una llarga batalla judicial, el Congrés dels Estats Units va aprovar la creació dels tribunals militars per jutjar els detinguts. Els seus reglaments acceptaven les confessions sota coacció, com és el cas del mètode de l'ofegament per aigua, que l'administració Bush no considerava tortura.

Només s'han dictat dues condemnes. El 14 de gener es va decidir no jutjar un detingut per haver patit tortures. Aquest va ser finalment el reconeixement públic que a Guantánamo es van cometre aquestes pràctiques.

El llegat més fosc de l'era Bush va quedar en mans del seu successor. Però tancar Guantánamo no és tan fàcil. Primer, on i sota quines lleis es processaran els reclusos? Obama estudia traslladar els judicis als Estats Units i crear un sistema híbrid que barregi les normes dels tribunals civils amb els procediments dels militars. L'altra gran incògnita: què se'n farà, dels presoners alliberats? Per a molts, tornar al seu país suposa fer front a tortures -això si volen que tornin-, però també al control i la restricció dels seus moviments. L'etiqueta de terrorista perillós els persegueix. El malson de Guantánamo no s'acaba.