Barcelona

El president del Parlament Europeu creu que s'ha de convèncer primer Madrid per utilitzar el català a la UE

Actualitzat a les 09:50 h   27/01/2009

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, ha fet una conferència a la Fundació Pere Tarrés. Hi han assistit nombroses personalitats de la classe política catalana. Un dels temes ha estat l'ús del català a la cambra europea. Pöttering ho ha descartat i ha instat Catalunya a posar-se d'acord amb el govern espanyol abans de demanar a Estrasburg que utilitzi aquesta llengua. Pöttering s'ha mostrat a favor de la diversitat lingüística, però la veu inviable al Parlament Europeu. I és que, "si cadascú parlés la llengua de la seva nació, Estat o regió, llavors se superarien les 30 llengües" i es dificultaria el funcionament de la cambra.

El president de la cambra europea ha dit que ja hi ha hagut avenços importants en l'ús del català a les institucions. Ha destacat el fet que, des del 2006, els ciutadans poden "escriure en català al Parlament Europeu i tenen resposta en català". Aquesta ha estat la resposta del parlamentari europeu a la socialista Maria Badia, que ha titllat d'anomalia que una llengua que parlen 10 milions de ciutadans no es pugui fer servir a les sessions parlamentàries.

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha intervingut en el col·loqui. Pujol ha dit que està d'acord amb Hans-Gert Pöttering, en el sentit que Catalunya primer ha de convèncer el govern espanyol perquè exigeixi la plena oficialitat del català a Europa. "Hem de tenir capacitat de pressió sobre el govern espanyol i forçar-lo des d'aquí. Si no, és molt difícil que s'aconsegueixi", ha argumentat Pujol.

Un altre tema ha estat la independència de Catalunya, un afer al qual Pöttering s'ha mostrat contrari. El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, li ha preguntat si "quan Catalunya sigui un estat independent dins de la UE, els eurodiputats catalans podran utilitzar el català". El president europeu considera més fructífer "trobar solucions en el marc dels estats i les nacions que existeixen ara" i no en crear-ne de noves.