Madrid

El Tribunal Suprem decideix anul·lar les candidatures d'Askatasuna i Democràcia 3 Milions

Actualitzat a les 16:30 h   09/02/2009

El Tribunal Suprem ha anul·lat les candidatures d'Askatasuna i Demòcracia 3 Milions (D3M) de cara a les pròximes eleccions basques de l'1 de març. La sala 61 del tribunal ho ha acordat per unanimitat aquest diumenge a mitjanit per la seva vinculació a la il·legal Batasuna i, per tant, a l'organització terrorista ETA, segons fonts de l'alt tribunal. Ara els dos partits podran presentar un recurs contra aquesta resolució davant del Tribunal Constitucional, que s'haurà de pronunciar abans que comenci la campanya electoral, divendres a la matinada.

Per primera vegada, l'esquerra abertzale no estarà present en unes eleccions basques. Si el Constitucional no diu el contrari i avala la decisió del Suprem, el Parlament de Vitòria que surti dels comicis de l'1 de març no tindrà cap representant d'aquest sector. El Suprem ha decidit anul·lar les candidatures de les seves dues marques polítiques: Democràcia 3 Milions i Askatasuna.

El Tribunal ha pres aquesta decisió per uninimitat. Considera provat que D3M i Askatasuna estan impulsades per Batasuna i relaciona les seves llistes amb ETA. Pel Suprem, és evident que Democràcia 3 Milions té com a objectiu donar continuïtat a la formació il·legalitzada. Pel que fa a Askatasuna, assegura que ha copiat literalment els estatuts d'Euskal Herritarrok, formació que també va quedar fora de la llei.

El Suprem afegeix que és altament significativa la vinculació dels seus promotors amb altres formacions de l'esquerra abertzale. Ara, Askatasuna i D3M poden recórrer al Constitucional, que té temps per pronunciar-se fins a la mitjanit de dijous a divendres, quan ha de començar la campanya electoral. Si l'Alt Tribunal no contradiu el Suprem, serà la primera vegada que el Parlament de Vitòria no tindrà diputats de l'esquerra abertzale. La seva marca política en aquesta última legislatura, el Partit Comunista de les Terres Basques, ha ocupat nou escons.

Aquest dimarts el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón es pronunciarà sobre la possible suspensió d'activitats de les dues formacions, també arran d'una petició de la fiscalia. Garzón va deixar en llibertat divendres tretze membres d'aquestes formacions.