Madrid

Esclata una furgoneta bomba al Campo de las Naciones de Madrid

Actualitzat a les 09:41 h   10/02/2009

Una furgoneta bomba ha esclatat a les nou del matí al Campo de la Naciones de Madrid, una hora i mitja després que la Creu Roja, els bombers i el SAMUR han rebut unes trucades d'avís en nom de la banda terrorista ETA. L'explosió, que no ha causat ferits, s'ha produït a l'altura del número 42 del carrer de la Ribera del Loira, al davant de la seu de la constructora Ferrovial Agromán, que té adjudicada la construcció de la l'alta velocitat basca. La policia ha pogut localitzar a temps la furgoneta, una Peugeot Partner, i acordonar la zona, cosa que ha evitat que hi hagués danys personals, si bé hi ha hagut destrosses materials.

Passaven pocs minuts de dos quarts de vuit del matí quan un comunicant que ha assegurat que parlava en nom de la banda terrorista ETA ha avisat, a través de diverses trucades a la Creu Roja, el SAMUR i els bombers, que ha col·locat una furgoneta bomba al carrer Ribera del Loira, "al costat de l'edifici de Ferrovial Agromán". L'artefacte ha esclatat a les nou del matí, però abans s'havia desplegat un dispositiu que ha permès que els efectius policials ja fossin a la zona per acordonar-la.

D'aquesta manera s'ha pogut evitar que hi hagués ferits, tot i que sí que s'han produït danys materials. En concret, l'ona expansiva de l'explosió ha causat danys en una cinquantena de vehicles i destrosses materials als edificis pròxims, com ara vidres trencats, tot i que no hi ha hagut danys estructurals.

L'explosió anava dirigida contra la seu de l'empresa Ferrovial, que té la concessió de la construcció de diversos trams de la Y basca, és a dir, la línia d'alta velocitat ferroviària, un dels objectius de la banda terrorista ETA. De fet, la banda ja ha atemptat diverses vegades contra el tren d'alta velocitat a Euskadi. Precisament, l'últim assassinat que va cometre l'organització terrorista va ser el d'Ignacio Uría, a principis de desembre, a Azpeitia. La víctima era el propietari d'una de les empreses constructores de la Y.

La zona de l'atemptat és a prop de l'M-40, on s'han produït importants retencions de trànsit.

Actuació "intel·ligent" de la policia

L'atemptat, a més, ha arribat nou hores després que el Tribunal Suprem ha anul·lat les candidatures d'Askatasuna i Demòcracia 3 Milions (D3M) per a les properes eleccions basques de l'1 de març. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja ha relacionat els dos fets en una visita a la zona.

Rubalcaba també ha donat detalls sobre les investigacions, que indiquen que la furgoneta amb què s'ha comès l'atemptat l'havien robada a la nit, a la localitat madrilenya de Valdemorillo. A més, sembla que la càrrega explosiva ha esclatat només parcialment, ja que una part s'ha cremat. Tot i això, l'explosió, que ha deixat un cràter de tres metres de diàmetre, podria haver causat més danys a la seu de Ferrovial si s'hagués col·locat en un altre punt.

Pel que fa a les trucades d'avís, sembla que s'han fet amb un mòbil de prepagament des d'algun punt de la Comunitat de Madrid. El ministre ha destacat l'actuació de la policia, que ha qualificat d'"enormement eficaç", i ha destacat que han localitzat el vehicle i que, de manera "absolutament prudent i intel·ligent", l'han deixat explotar.

Els antecedents

L'últim atemptat de la banda terrorista ETA a Madrid va ser fa tres anys, a la T-4 de Barajas, que va suposar el final de la treva. Aquest no és, però, el primer cop que ETA atempta al Campo de las Naciones de Madrid. Ja ho va fer fa exactament quatre anys: el 9 de febrer del 2005, amb un altre cotxe bomba. Aleshores, la banda va avisar amb només 40 minuts d'antelació de l'explosió de l'artefacte, i hi va haver 43 ferits lleus. L'atemptat precedia la inauguració de la fira ARCO, que havia de rebre la visita dels reis i del president mexicà, Vicente Fox.

Tampoc no és la primera vegada que Ferrovial és objectiu de la banda. El 1991 ETA va assassinar un directiu d'aquesta empresa, que llavors va relacionar amb les obres de l'autovia de Leizaran. La banda va portar a terme una campanya d'amenaces i accions contra aquesta infraestructura.