Institut Francesc Ferrer i Guàrdia

Maria López entrevista Cristóbal López Córdoba

Actualitzat a les 08:42 h   19/03/2009

L'estudiant de Batxillerat de l'Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí Maria López ha entrevistat sobre la Guerra Civil el seu avi Cristóbal López Córdoba.

Quan es va iniciar la Guerra Civil, on vivia? Quants anys tenia?
Jo vivia a Ronda i tenia 13 anys.

Recorda quan i com va iniciar-se la Guerra Civil a la seva ciutat?
Sí, una guerra no s'oblida amb facilitat. La guerra va iniciar-se a Ronda el 16 de setembre del 1936 a les sis de la tarda, però al matí ja havien llançat bombes. Van prendre tots els carrers i el poble fugia per amagar-se a la serra de Ronda, allà era on tothom que fugia desesperadament anava per ocultar-s'hi tot el temps que els era possible. En finalitzar la guerra, Franco va dictaminar que tots aquells que havien fugit del conflicte bèl·lic i no tenien les mans tacades de sang podien tornar a Ronda.

Ja que vostè no va hi participar, lluitant, en la guerra, recorda si algun familiar seu va marxar-hi?
Recordo especialment el cas del meu germà gran. Ell era molt jove quan va marxar a lluitar, i a ell i als de la seva generació els van anomenar la "quinta del biberó".

Va haver d'exiliar-se durant la Guerra Civil?
La veritat és que la meva família i jo sí que vam arribar a plantejar-nos la possibilitat de marxar a Màlaga, i fins i tot ho vam intentar, però no vam aconseguir-ho. Recordo que entre nosaltres, al poble de Ronda, ens ajudàvem moltíssim i als carrers tothom et deia que marxessis a Málaga, així que vam decidir intentar-ho, però quan intentàvem fugir vam topar amb uns militars i la meva mare va decidir que ja no podíem marxar, així que el nostre rumb va desviar-se fins a la llar d'una amiga de la família. Recordo que un militar va demanar a mon pare el nom del lloc cap on ens dirigíem i ell va dir-li que només acompanyava la seva dona i els nens, el militar no s'hi va oposar, però va advertir a mon pare que després hauria de tornar. Ma mare va dir-li que ell ja no tornava, que es quedava amb la seva família. En arribar al nostre destí teníem una olla de brou esperant-nos.

Quins records li vénen a la ment de la Guerra Civil?
De tota mena, però, recordo, encara que m'agradaria no fer-ho, un cadàver. El meu pare abans de la guerra treballava per a l'Ajuntament en el manteniment dels carrers i durant la guerra el van cridar per assignar-li una nova tasca, havia de recollir tots els cossos sense vida que es trobaven al carrer i va ser quan acompanyant-lo un dia vaig veure aquell mort.

Va passar molta gana durant la Guerra Civil?
Bastanta, encara que vam tenir molta sort, ja que coneixíem una melonera i vam poder passar bastants dies menjant meló i conyac, gràcies a un veí.

Recorda alguna anècdota interessant?
I tant, podria explicar-te'n més d'una. A Ronda hi ha un pont que es diu el pont del Tajo, on hi havia una presó; doncs bé, un dia, d'aquella presó en van fugir tots els presoners, dels quals la majoria eren republicans, amb l'ajuda d'un llençol, i quan els militars van anar-hi van trobar la presó buida. Aquest fet va fer-se molt popular.
També recordo les històries que m'explicava el meu mestre sabater, a ell, els les explicava la dona del guarda del cementiri. Deia que al cementiri afusellaven els presoners de guerra, que hi anaven amb les mans lligades per filferros que ficaven per una barana (si visites el cementiri de Ronda avui dia encara es poden veure aquests forats), i explicava que hi havia alguns als quals per sort no mataven i que es feien els morts fins que els militars marxaven.
Recordo l'arribada d'una banda de música a Cadis que va resultar ser una colla de militars, que anaven acompanyats de militars àrabs que, enganyats pels militars espanyols, lluitaven per defensar les seves dones dels republicans, "Los Rojos".

Com descriuria en poques paraules la Guerra Civil?
Com una època plena de pors i sang on només importava sobreviure. A més, la postguerra no va ser gaire millor, la gana va augmentar.