Institut Francesc Ferrer i Guàrdia

Sandra i Sonia Fortes entrevisten Josep Maria Piqueras Teresa

Actualitzat a les 08:44 h   19/03/2009

Les germanes i estudiants de Batxillerat i de 4t d'ESO de l'Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí Sandra i Sònia Fortes Piqueras han entrevistat sobre la Guerra Civil i l'exili republicà el seu avi Josep Maria Piqueras Teresa.

On vivia quan es va iniciar la Guerra Civil? Quants anys tenia?
Vivia a Cervera, una població de Lleida, i tenia uns 5 anys.

Va haver de lluitar durant la guerra? En quin bàndol?
Jo no, era molt petit. Encara que el meu pare sí, i formava part del bàndol republicà i més concretament era membre de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i va lluitar a prop de Saragossa.

Es va haver de desplaçar com a conseqüència de la guerra?
Sí, vaig haver de canviar de casa perquè era perillós viure a prop d'aquella gran fàbrica. Una fàbrica d'adobs anomenada Abonos Cros. El grup dels feixistes pensaven que en aquesta fàbrica hi havia un magatzem ple de material de guerra (bombes, armament...) i aleshores van decidir fer-hi continus bombardejos. Així doncs, vaig haver d'anar-me'n de la torre a casa de la meva tieta.

Recorda algun fet en concret que el commocionés?
Sí, recordo que una vegada el meu germà i jo ens trobàvem al carrer repartint el diari mensual anomenat "La Segarra" quan de sobte van bombardejar la zona on érem, no vam tenir temps d'entrar al refugi i al meu germà el va tocar una bomba. Quan es va acabar vam anar corrents perquè la meva mare el curés i pel camí ens vam trobar dos capellans que no es van preocupar del seu estat, i això em va fer molta pena.

Va passar gana en aquest període?
Sí, vaig passar molta misèria. Encara recordo que havíem de menjar garrofes de cavalls.

Com van viure la Guerra Civil les seves generacions?
El meu pare treballava en una llibreria impremta. Era una persona molt honrada. Abans que la guerra acabés repartia el menjar que requisaven dels camions i sempre es repartia un menjar mensual, tot i que el meu pare arribava a repartir tres menjars al mes. Però quan els feixistes van arribar, es va haver d'exiliar a França per no ser afusellat. El meu pare només volia fer el bé al poble, era molt bona persona, i els feixistes volien que el poble passés fam.

El meu avi era l'amo d'una impremta, i formava part del bàndol república. Venien uns calendaris amb la foto de Franco que els feixistes van prohibir vendre, i el van castigar portant un carro a mà ple de calendaris des de Cervera fins a Tàrrega. Quan hi va arribar van obligar-lo a descarregar sacs de 50 quilos de ciment com a càstig. Els feixistes li feien la vida impossible i va haver de vendre la impremta perquè no li donaven feina.

Com va rebre la notícia del final de la Guerra Civil? I quins canvis va suposar en la seva vida l'inici del franquisme?
Era a Cervera quan vaig escoltar per la ràdio la notícia. Més tard, quan el poder estava en mans dels feixistes, van entrar a la meva torre i van agafar-nos una màquina d'escriure, les canonades de plom i 6 cignes, 200 conills i 80 gallines, que en aquell moment eren molt productives. També recordo que s'aprofitaven de les dones. Em va suposar molt temor l'inici del franquisme, ja que afusellaven tots els membres de l'oposició.

Quin record li queda avui de la Guerra Civil?
Molta por. També recordo com la guerra va afectar la meva mare. Va tenir greus trastorns i moltes depressions, i jo vaig ser l'únic que la podia cuidar. Després de tot el que vaig passar a Cervera, puc assegurar que mai més tornaré a posar un peu en aquest poble.