Barcelona

Carme Fons: "Per aconseguir gratis unes sardines havies de saludar el Caudillo"

Actualitzat a les 11:41 h   19/03/2009

La Carme Fons vivia amb les seves germanes i el seu pare. Recorda com ell un dia va assaltar un magatzem de menjar i se'n va emportar una caixa pensant que era llet condensada, però al final van ser paquets de sal.

Tenia 8 anys quan va viure la guerra amb les seves dues germanes i el seus pares. Recorda perfectament alguna de les anècdotes dels darrers dies.

"Jo estava jugant al terrat i veia uns avions que... no me'ls trauré mai del cap. Passaven quasi arran de les cases amb la creu gammada. En aquell moment la mare em va cridar: 'Carme, vés a ajudar el teu pare que porta un paquet de menjar'. Havien assaltat un magatzem de menjar i tothom hi anava a buscar alguna cosa. Però les indicacions dels paquets estaven en rus o anglès. "I la sorpresa per a tots, que ens pensàvem que ens havia portat llet condensada, va ser quan vam veure que eren paquets de sal. Pobre home! Un disgust de mort".

L'àvia de la Carme viva sola al Carmel. El dia que van entrar els Nacionals, el seu pare va marxar a fer-li companyia. "Aquella nit en concret feia molt fred i només ens escalfàvem amb una estufa de serradures. Quan estaven sopant una veïna va obrir la finestra i va cridar: '¡Viva Franco!'. Teníem molta por i ens vam posar les tres al llit de la mare esperant el pare, que va arribar a primera hora del matí."

A l'endemà, el pare els va explicar que al Cafè Vienès donaven sardines en llauna i van anar tots a buscar-les. També sabia que els moros canviaven els duros de plata de la República per la nova moneda nacional. I ells encara en guardaven uns quants.

La Carme recorda perfectament la dona que donava les sardines. "Anava vestida de la Falange amb la gorra vermella i havies de dir: 'Viva Franco' amb el braç aixecat perquè et donés la llauna. Quan em va tocar a mi, em va dir: '¡Levanta el brazo y saluda al Caudillo, rojilla!'."

Una altra anècdota que explica és la d'una tarda jugant a casa de l'àvia, al Carmel. Va veure de lluny com passaven els avions italians. "Jo vaig cridar: 'Avia, àvia, mira allà! És un paracaigudes que va baixant. Però ella no em creia'. Finalment es va saber que un avió alemany o italià va ser tocat i el pilot es va tirar en paracaigudes. I aquest avió destrossat va estar exposat al passeig de Gràcia durant tota la guerra". 

(Escolta aquí el relat de la Carme sobre la guerra)