Institut Francesc Ferrer i Guàrdia

Amanda Rodríguez entrevista Basilisa Montero Pérez

Actualitzat a les 08:31 h   19/03/2009

L'estudiant de Batxillerat de l'Institut Francesc Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí Amanda Rodríguez Torondel ha entrevistat sobre la Guerra Civil i l'exili republicà Basilisa Montero Pérez.

"Em vaig assabentar que la guerra havia començat el 18 de juliol del 1936. Jo acabava de fer la comunió al juny, per tant, tenia 8 anys i estava a punt de fer-ne 9 a l'octubre. Vivia a Ahillones, a Badajoz, un poblet tranquil. El meu pare era al camp, fora del poble, perquè havia tret a fer un tomb les ovelles; quan va tornar, a la nit, hi havia soldats a l'entrada del poble que li van demanar la documentació per veure qui era. Al final el van deixar passar i va haver d'anar a l'Ajuntament perque li fessin un paper, un salconduit, per poder anar cada dia al camp i que quan tornés no el detinguessin.

Durant la guerra no vaig tenir gaires problemes, no van reclutar el meu pare ni el meu germà, i tampoc no vaig sentir ni bombes ni trets.

Crec que el pitjor era la por, temor pel que havia de passar, perquè això semblava que no s'acabava mai: els crits al carrer i molta violència. Els socialistes saquejaven les cases dels rics i els nacionals requisaven les cases dels pobres. Com que era un poble petit, de muntanya i apartat de tot, servia d'hostalatge per als nacionals.

El que més recordo és la gana. Encara que treballàvem al camp, era molt difícil aconseguir menjar, ni tan sols podíem aconseguir teles i fils per fer-nos roba.

A un cosí germà meu el van reclutar per al bàndol republicà (els "rojos"), el de Barcelona, però no vam saber mai ben bé on era perquè no ens ho va dir mai, crec que no ens ho va dir perquè ell tampoc ho sabia, era el primer cop que sortia del poble; per sort, quan tot va haver acabat va poder tornar al poble amb la família.

La por es va començar a apoderar de tots i la meva família va decidir fugir a finals de març del 1939, no teníem cap motiu per fer-ho, però no sabíem què ens podria passar si ens quedàvem, no sabíem fins a on arribaria el "movimiento". Aquells dies vam sentir a la ràdio que s'havia acabat la guerra i l'1 d'abril van fer un míting a la plaça del poble on explicaven que tot havia acabat i que els republicans podien tornar, que no els farien res.

Tan bon punt arribaven els republicans que havien fugit els van ficar a la presó i van interrogar-los, i un cop interrogats els van deixar anar.

El principi del franquisme no va suposar un gran canvi per a mi ni per a la meva família, va suposar el final de la gana, però a part d'això no va canviar res: vaig continuar vivint al mateix poble i a la mateixa casa i als meus no els va passar res. M'alegro que no passés res més perquè vaig tenir notícies molt més tard que en altres llocs havia estat pitjor."