Barcelona

La vaga contra la LEC té un seguiment entre el 80% i el 43%, segons les fonts

Actualitzat a les 09:35 h   20/03/2009

La vaga de mestres catalans ha tingut un seguiment del 80% segons els sindicats, una xifra que el Departament d'Educació rebaixa fins al 43,5%. Les dades també varien a l'hora de comptar els participants en la manifestació de Barcelona, on segons els convocants hi han anat unes 80.000 persones i segons la Guàrdia Urbana, 23.000. La protesta s'ha convocat en contra de les polítiques educatives de la conselleria, sobretot per la nova llei d'educació que està impulsant.

La crida a la vaga ha registrat un seguiment del 80% als centres públics catalans i entre un 10% i un 20% al sector concertat. Són dades dels sindicats, que contrasten amb les del Departament d'Educació, que xifra el seguiment en un 43,5% (el 54% a Primària i el 29% a Secundària). El recompte dels assistents a la manifestació de Barcelona se situa en unes 80.000 persones, segons les dades dels cinc sindicats que l'han convocada. Però la Guàrdia Urbana no n'ha comptat tantes ni de bon tros; la policia diu que hi han participat 23.000 mestres i professors.

La marxa ha transcorregut amb total normalitat fins que ja al final del recorregut, a la plaça de Sant Jaume, un grup d'uns 3.000 estudiants anti-Bolonya s'han afegit a la comitiva de mestres i professors i han protagonitzat nous aldarulls amb els Mossos d'Esquadra davant al Palau de la Generalitat, on han llançat boles amb pintura a la façana.

Per zones, segons els sindicats, la vaga a les comarques de Barcelona ha estat secundada per un 48,7%, seguida del Baix Llobregat-Anoia, amb una participació del 47,3%. Al Maresme-Vallès Oriental ha estat seguida per un 46,5% dels docents, a les Terres de l'Ebre per un 44,2%, a Tarragona per un 42,4%, a Girona per un 38,6%, a la Catalunya central per un 38,4% i a Lleida per un 34,3%.

Manifestacions arreu

A més de la vaga, els sindicats s'han manifestat a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Milers de mestres i professors han demanat amb crits i pancartes la dimissió del conseller Ernest Maragall en una manifestació nombrosa que ha acabat sense incidents a la plaça de Sant Jaume després de recórrer el centre de Barcelona des de la plaça de la Universitat. Ha estat el punt àlgid de la jornada de vaga a l'escola pública convocada conjuntament per tots els sindicats de l'ensenyament l'USTEC-STEs, UGT, CCOO, CGT i ASPEPC-SPS.

Els mestres, però, no són els únics que s'han manifestat. També s'hi han sumat molts estudiants cridats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, el Sindicat d'Estudiants, l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya i l'Associació d'Estudiants Progressistes.

Malgrat que els mestres han fet tot el possible per involucrar-hi les famílies, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya ha rebutjat participar-hi perquè considera que les vies de diàleg encara no estan totes esgotades.

Les queixes dels mestres

Totes les llars d'infants i les escoles d'Infantil, Primària i Secundària privades i concertades de Catalunya han estat convocades a secundar aquesta tercera aturada en un any contra una llei que no els convenç gens. Els sindicats acusen la Conselleria d'Educació d'estar aplicant alguns articles del projecte de la llei d'educació a Catalunya malgrat que està en tràmit parlamentari un text al qual s'oposen frontalment. Consideren que la Generalitat no sap com resoldre temes com la massificació d'aules, el dèficit de construccions escolars i la manca de mestres.

Malgrat que el Departament d'Educació la manté congelada, el sector també es queixa de la proposta d'augment voluntari de la jornada lectiva a Primària i Secundària, amb quatre i tres hores, respectivament.

Serveis mínims

El conseller d'Educació, Ernest Maragall, havia criticat que alguns sindicats hagin enviat cartes als pares per demanar que aquest dijous no portessin els fills a l'escola. Maragall ho ha considerat una mesura de pressió excessiva.

Per evitar que els alumnes es quedin sense atenció educativa, la Generalitat havia decretat serveis mínims: a tots els centres d'ensenyament hi havia d'haver una persona de l'equip directiu; a les escoles d'Infantil i Primària, un professor per cada quatre classes, i a les llars d'infants hi ha hagut de treballar el 25% de la plantilla.