Marta Carnicé

El recorregut de la batalla de l'Ebre, una mirada imprescindible cap al passat (I)

Actualitzat a les 13:02 h   27/03/2009

Trepitjar l'escenari on van tenir lloc és una bona manera de conèixer els fets històrics i, especialment, si t'ho expliquen i et donen informació. Precisament per aquest motiu el portal de notícies 3cat24.cat ha fet un recorregut pels espais de la batalla de l'Ebre, on encara avui es poden veure molts vestigis del combat més dur, llarg i sagnant de la Guerra Civil, a la vegada que ha descobert un paisatge únic, envoltat de vinyes i oliveres.

La batalla de l'Ebre va representar un dels episodis més determinants de la Guerra Civil Espanyola. Considerada com la primera gran guerra contemporània, va ser la batalla més dura, llarga i sagnant dels tres anys de conflicte bèl·lic. Va durar 115 dies i les seves conseqüències van condicionar el final de la segona república i, per tant, la victòria, amb totes les seves conseqüències, de les tropes d'ocupació.

La batalla començava la nit de Sant Jaume, el 25 de juliol de 1938, quan l'exèrcit de l'Ebre va creuar el riu trencant les fràgils línies defensives de l'Exèrcit Nacional, alleugerint així la pressió que les forces d'ocupació exercien al front valencià. Després d'aquest primer gran èxit, la línia defensiva va quedar aturada a les portes de Gandesa i Vilalba dels Arcs. Durant cinc dies, fins al 2 d'agost, els republicans van provar, amb durs atacs, trencar les línies defensives nacionals i ocupar les dues poblacions, però no van aconseguir-ho.

La reacció de les tropes franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d'arreu del país per reforçar aquell front. La intervenció de l'aviació suposava un atac frontal i dificultava als republicans l'accés a alimentació i els subministraments i materials. A més, el control dels embassaments a la part superior del riu causaven crescudes sobtades que van provocar grans pèrdues a les forces republicanes.

El 2 d'agost, l'exèrcit republicà donava l'ordre d'aturar l'ofensiva i adoptar mesures defensives sobre els 800 quilòmetres quadrats conquerits fins al moment.

Contra l'opinió d'alguns dels seus generals que defensaven la fixació d'aquell front i l'inici d'una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir reconquerir el territori perdut a l'Ebre a qualsevol preu i va combatre contra un exèrcit que, malgrat tenir el riu d'esquena, van tenir el suport de la difícil geografia de la zona per resistir. El riu prenia tanta importància, pel seu cabal i amplada, que hi havia dos fronts: una primera línia de combat situada, sobretot, a les serres de Pàndols i Cavalls, i una segona, la frontera natural del curs del riu.

El territori que les forces republicanes van ocupar en un sol dia, els nacionals en van acabar necessitant 100. El resultat, una guerra de desgast que va provocar la desfeta dels republicans i milers de morts en els dos bàndols. L'Exèrcit de l'Ebre, esgotat després de 115 dies de combats, va ser incapaç de poder resistir quan al desembre de 1938 les forces nacionals van continuar la invasió de Catalunya i en poc menys de dos mesos ocupaven tot el Principat.

Les poblacions de Corbera d'Ebre, Gandesa, Vilalba dels Arcs, la Fatarella o el Pinell de Brai, i les serres de Cavalls, Pàndols, les Gaetes, el Coll del Cosso i les Camposines van ser escenari d'aquest cruent combat i encara avui s'hi poden veure molts vestigis. Però per conèixer què va passar a la batalla de l'Ebre, el millor és anar-hi i fer un recorregut que combini una visita pels espais històrics amb l'explicació dels fets.

Continua llegint
Segona part
Tercera part