El creador de "The Wheelman" es defensa assegurant que el joc posa Barcelona i el català al mapa

El món és ple de ciutats. Per què heu escollit Barcelona?

La vam escollir perquè Barcelona és una ciutat carregada d'història, bella a la vista i reconeguda arreu del món. Té una gran varietat d'estils arquitectònics i de carrers. En resum, complia tots els nostres requisits tant des d'una perspectiva estètica com de disseny. Realment volíem una ciutat diferent de la típica "Amèrica urbana", l'entorn que domina al mercat.

Barcelona és única, doncs, però com us heu documentat per retratar la ciutat, els seus ambients i la seva gent?

Vam passar diverses setmanes a la ciutat gravant imatges i fent fotografies. A més, hi ha moltíssim material disponible a la xarxa i en llibres i publicacions que també vam consultar. Amb aquesta documentació havíem de destriar el que era vital per recrear un model virtual d'un lloc de debò, és a dir, escollir el que veritablement fa Barcelona tal com és, la seva essència. D'entrada vam rebutjar la idea de crear un mapa carrer per carrer perquè no convé al joc i és poc probable que la majoria de jugadors tinguin un coneixement enciclopèdic del plànol de carrers de Barcelona. Per tant, ens vam concentrar en el que vam creure més important: l'arquitectura única, els colors i la il·luminació, l'atmosfera, l'estil dels carrers, la policia, la gent, l'idioma i la sensació que transmet la ciutat per convertir la Barcelona real en un entorn adequat per a "The Wheelman".

Amb el vostre joc, Barcelona se suma a la llista de ciutats recreades en videojocs, amb capitals tan importants com Londres o Los Angeles. Què creieu que pot significar el vostre producte per a la ciutat?

Creiem que "The Wheelman" situarà Barcelona en la ment d'algunes persones que si no fos així mai s'haurien adonat de com n'és de bonica i especial. En el joc hem recreat uns 70 monuments de la ciutat, incloses les Rambles, la Sagrada Família, la plaça d'Espanya i la torre Agbar. La ciutat i la llengua catalana està totalment arrelada al joc. De fet, tot passa a la ciutat. Un munt de personatges parlen en català, en alguns casos sense subtítols. Per nosaltres era i és important mantenir la coherència de l'atmosfera des del principi fins al final, no pas demanar en préstec alguns edificis famosos i encabir-los en el joc.

Reivindiqueu la vostra feina, però què en penseu de les crítiques de l'Ajuntament de Barcelona, que fins i tot va intentar retirar el joc?

Crec sincerament que no acaben d'entendre de quin tipus de joc es tracta. Quan llegeixes els seus informes sembla que assumeixin que es tracta d'un videojoc amb la qualificació de "mature" (estàndard de classificació nord-americà per a majors de 17 anys), i no ho és. Sembla que creguin que Milo (el protagonista) es passa tota l'estona conduint i matant policies, i no és cert. "The Wheelman" no és violent com ho pot ser el "Grand Theft Auto" (GTA). A "The Wheelman" tu fas el paper del bo, ets un bon tipus. El videojoc no ha rebut la qualificació de "mature" com el GTA, com es podria pensar.

Dubto que una pel·lícula pugui arribar a causar tanta controvèrsia, però es veu que els videojocs violents són una cosa que ara mateix molesta molta gent. Crec que és perquè la interactivitat significa que pràcticament estàs cometent tu els actes en comptes de veure com ho fan els altres, com passa en una pel·lícula. Això fa que a algunes persones els sembli pitjor un videojoc que una pel·lícula.

I per als que fugen de les polèmiques i només volen jugar: què aporta "The Wheelman" al món dels videojocs d'acció?

"The Wheelman" és un joc centrat en la conducció, la lluita i l'acció "arcade". Crea un veritable torrent d'adrenalina en el jugador; la velocitat i l'accessibilitat dels vehicles són molt més refinades de les que podem trobar al "Grand Theft Auto" o en jocs similars. De fet, hem dedicat una gran quantitat de temps a personalitzar el joc perquè respongui bé a diferents maneres de jugar dins d'un entorn obert. Tot es redueix a donar al jugador les opcions que té durant les seqüències d'acció, en comptes de fer-ho com si estigués explorant el joc.

A més, volem donar poder als jugadors perquè trobin l'experiència que busquen –lluitant de la manera que millor s'adapti als seus desitjos–, així que hem passat molt de temps polint i millorant els moviments i la mecànica, de manera que hi ha dotzenes d'opcions per respondre a una situació determinada. Poques vegades hem vist els jugadors afrontar una situació de la mateixa manera dues vegades, cosa que és molt gratificant, perquè la manera de fer d'un jugador és radicalment diferent de la d'un altre pel que fa a les tàctiques i estratègies.