Escola Pia de Sabadell

Laia Jerez entrevista Francisca Guivella Sánchez sobre el seu besavi Antonio

Actualitzat a les 12:23 h   30/03/2009

L'estudiant de Batxillerat de l'Escola Pia de Sabadell Laia Jerez ha entrevistat sobre la Guerra Civil i l'exili la seva àvia. Francisca Guivella Sánchez ha parlat del seu pare, Antonio Guivella.

Com era el seu pare?
L'Antonio Guivella era un home de Ciudad Rodrigo, un poble de Salamanca. Es va enamorar molt jove d'una noia del mateix poble, Manuela Pérez. La parella es va veure separada quant van cridar-lo per anar al "Servicio Militar" de la república espanyola. Van ser tres anys molt llargs a Ceuta, on el van destinar i on va ser molt influït pels nacionals, que estaven instal·lats al nord d'Africà. Al tornar al seu poble es va poder casar amb Manuela i al cap de poc temps es va quedar embarassada i amb aquest fet va esclatar la Guerra Civil el 18 de juliol.

Com va succeir el relat de l'afusellament del seu pare?
Pocs dies després, eren els dos a casa i van trucar a la porta. Eren uns coneguts del poble. Ell, però, els hi va dir que s'esperessin un moment perquè volia agafar la jaqueta, però no el van deixar i li van dir que la jaqueta no li serviria de res, que el lloc on anava no hi passaria fred. Se'l van endur cap als afores del poble amb la intenció d'afusellar-lo.

Què va passar perquè al final no l'afusellessin?
Pel camí es van trobar amb uns altres coneguts de l'Antonio. Un d'ells va preguntar on s'enduien l'Antonio. La resposta va ser dir que el portaven a un racó on no passaria més fred. En veure les seves intencions, els hi van dir que el deixessin, que l'Antonio era una bona persona que no es posava mai amb ningú. Així que l'Antonio va poder tornar a casa, on es va trobar la Manuela plorant per ell.

I després va començar la Guerra Civil. Va anar a lluitar? En quin bàndol?
Sí, al cap de dos dies el van cridar per anar a la guerra amb els nacionals perquè Salamanca va passar a ser ràpidament territori nacional. Al seu germà també el van cridar per anar a la guerra però defensant el bàndol republicà.

L'Antonio ho sabia?
Sí, més tard es va assabentar que el seu germà estava a primera línia pel boca a boca dels lluitadors de la guerra, per això va anar-lo a veure. Però no era gens fàcil, hi havia d'anar de nit i viatjar entre els vagons de mercaderies per anar a les trinxeres on hi havia el seu germà lluitant. Quan el va trobar li va suplicar que marxés, ell el volia protegir però no ho va poder fer.

Mantenia contacte amb la seva esposa, la Manuela?
Sí, paral·lelament també anava a visitar la seva dona al poble utilitzant la mateixa tècnica dels vagons, sempre de nit i només podia estar escasses hores amb ella, però valia la pena.

Va poder conèixer el seu fill?
No, en una d'aquestes visites li van donar la notícia que el seu fill havia mort al cap de tres dies de néixer i que la Manuela no l'havia conegut tampoc, perquè durant el part va patir un atac d'albúmina que gairebé la mata. Això la va fer estar dies al llit i el fill va morir.

Va sobreviure i va tornar a casa?
Sí, un cop acabada la guerra l'Antonio va tornar, però molt afectat, estava molt desmadrat. Al guanyar els nacionals la guerra, ell va poder tornar amb la seva família.

Per què es van traslladar a Barcelona?
Al poble tot havia canviat, hi havia fam, faltaven diners, la gent es venia les joies i tot el que tenia valor per poder menjar. Per això van decidir anar a Barcelona amb el tren. Un cop allà van anar a viure a casa la germana de l'Antonio i més tard quan ja tenia feina se'n van anar pel seu compte.

Va tornar a veure el seu germà?
Sí, a Barcelona es va retrobar amb el seu germà, que el van deixar anar a la ciutat per estar poc involucrat amb els ideals.

Després de tot van poder continuar endavant?
Sí, em van tenir a mi, l'única filla, ja que la meva mare no podia tenir més fills, però mai van oblidar aquella etapa que els va tocar viure.