Barcelona

PSC, ERC i CiU tanquen files al voltant de la LEC després de l'anunci del PP de recórrer-la al Constitucional

Actualitzat a les 18:27 h   10/05/2009

L'anunci del PP de recórrer la llei d'educació de Catalunya (LEC) ha provocat reaccions diverses entre els partits catalans. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha restat importància a la reacció dels populars, mentre que ERC demana a ICV que se sumi al consens i doni suport a la norma davant d'aquest anunci del PP. De la seva banda, el candidat de CiU a les eleccions europees ha lamentat que el PSOE i el PP vegin la LEC com una "agressió" i mantinguin viu un debat, sobre el model lingüístic català, que segons el candidat de CiU és propi de l'època franquista.

Ernest Maragall ha estat el primer a valorar la decisió dels populars de presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la LEC. El conseller d'Educació ha titllat de "previsible" la reacció dels populars però ha volgut afegir que no li sembla "interessant". Maragall ha reiterat que la LEC compleix el que marca l'Estatut i s'ha mostrat convençut que es tirarà endavant.

Amb menys tranquil·litat s'ha expressat el secretari general d'ERC. Joan Ridao ha demanat a ICV que "faci pinya" i doni suport a la llei i també ha exigit a PSC i CiU que no tinguin "cap complicitat" amb actituds com aquesta.

Per la seva banda, el candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa ha criticat que PSOE i PP vegin la LEC com una "agressió" i ha lamentat que PSOE i PP mantinguin viu un debat lingüístic que, segons ell, és propi de l'època de Franco.
Tremosa ha defensat el model d'immersió lingüística a Catalunya que aquest dissabte al matí ha criticat amb duresa Jaime Mayor Oreja, qui ha dit que la Generalitat vulnera els drets i les llibertats en matèria lingüística i s'ha referit a la política lingüística de la Generalitat com una "immersió en la ignorància".

També ha carregat contra el model lingüístic català i contra la LEC la presidenta del PP a Catalunya. Alicia Sánchez-Camacho ha afirmat que el seu grup estudia portar la llei al Tribunal Constitucional després de demanar un informe al Consell Consultiu. Segons els populars, la norma no s'adapta a la legislació espanyola i margina el castellà.