1. Per quina energia hem d'apostar i quina hem d'apartar?

L'estratègia energètica de la Unió ha de perseguir la seguretat en el subministrament -no dependre de països de fora de la UE-, la lluita contra el canvi climàtic i la competitivitat econòmica. Això ens porta a no descartar cap font energètica: cal seguir fent un gran esforç en energies renovables. D'altra banda, cal apostar per l'energia nuclear, perquè no contribueix al canvi climàtic, és econòmicament competitiva i el subministrament està garantit.

2. Com s'ha de controlar la immigració? Quins canvis aplicaria?

La política comuna d'immigració s'ha de basar en la legalitat i la integració. Per aconseguir-ho cal una regulació racional de la contractació en origen, prohibir amb una norma de rang legal tot procés de regularització massiva, transposar inmediatament totes les iniciatives europees en matèria d'immigració legal, lluitar contra la contractació il·legal, aplicar una política justa però estricta de reagrupació familiar i exigir a tots els països un control estricte de les fronteres.

3. Les mesures de seguretat als aeroports segueixen un model correcte actualment? En canviaria alguna cosa?

La seguretat als aeroports és una necessitat per garantir la seguretat als nostres països, la lluita contra el crim organitzat i especialment el terrorisme. Però no cal exagerar, no són normals moltes de les mesures adoptades en els últims anys. Sincerament, crec que cal replantejar la seguretat als aeroports, racionalitzant les mesures adoptades i adaptant-les a les necessitats en cada moment.

4. Quina ha de ser l'aposta europea per lluitar contra la crisi econòmica?

Les bases per lluitar contra la crisi passen pel retorn a l'equilibri dels comptes públics, i per això proposem una reforma en profunditat del Pacte d'Estabilitat; la remodelació del marc regulador del sistema financer, dotant-lo d'intruments i regles clares, per estabilitzar-lo i fer possible la creació de les condicions per créixer i crear ocupació, i l'orientació de la política monetària a garantir l'estabilitat dels preus i posar en marxa una fiscalitat europea més moderada, flexible i moderna.

5. Què haurien de fer les institucions europees per contribuir a la lluita pels drets humans al món?

Europa és probablement el territori de tot el món on més es compleixen els drets humans; per això es va crear el Consell d'Europa, que és l'òrgan de vetlla per aquest fi. I com a espai on estan garantits els drets fonamentals de les persones podrem donar exemple. Les institucions europees han de treballar juntament amb les organitzacions internacionals perquè en qualsevol altre punt del món es garanteixin la vigència i el compliment dels drets humans. Crec que la cooperació en aquest àmbit ha de ser una prioritat.

6. Quin ha de ser el paper i l'estatus del català a les institucions europees?

El que té actualment. Perseguir l'oficialitat del català a la UE és una pèrdua de temps. La normativa estableix que les llengües oficials es correponen amb les llengües oficials dels estats membre de la Unió.

7. Quines accions s'haurien de prendre per incentivar l'ús de les noves tecnologies entre els ciutadans europeus?

Cal impulsar xarxes d'internet de nova generació, modificant els aspectes regulatoris i financers que retarden la seva extensió, i garantir que internet arribi a tot el territori mitjançant els fons europeus. Vetllarem també perquè els internautes tinguin garantits els seus drets, revisant la normativa europea en matèries com la privacitat de les dades personals, protegint-los davant els operadors del sector i impedint la creació de sistemes de cànon digital indiscriminats.

8. Quines mesures es podrien prendre en matèria d'aprenentatge de llengües entre els escolars de la UE?

El Partit Popular vol impulsar el programa "Educació i formació 2020", que ha de constituir-se en una àrea preferent de cooperació al si de la Unió. Aquest programa inclourà l'aprenentage de llengües, especialment l'anglès, per aconseguir que en el període 2010-2020 com a mínim un 80% dels alumnes aprenguin un idioma estranger des de l'educació infantil.



Continua llegint l'entrevista

Torna a la portada de l'especial Eleccions Europees 2009