El tècnic va mostrar atreviment en l'alineació, mantenint l'experiment discutible de Touré de central i sense reservar cap jugador, renunciant a un efecte revitalitzador a la banqueta que pogués canviar la dinàmica en cas de necessitat. El primer gol de l'Athletic exigia un cop més la millor versió blaugrana i ningú no va fallar. El Barça no es va alterar, no va variar els principis fonamentals del seu pla i no va renunciar a una sortida de pilota neta i al control de Llorente en el futbol directe bilbaí.

A poc a poc, va anar aixafant un rival que no trobava aire per respirar, Xavi apareixia per il·luminar l'atac, Messi advertia que ja havia tornat per ser protagonista principal i Alves desplegava les ales per volar. Tot i això, va ser una aventura ofensiva inesperada de Touré l'encarregada de marcar el camí de la victòria amb l'empat abans del descans.

A la segona part, la culminació d'una obra futbolística només a l'abast dels privilegiats. Impulsats per la improvisació deliciosa de Messi i pel govern de l'escena de Xavi, el Barça ja es va dedicar a gaudir i a somriure, sempre amb el màxim respecte cap a un rival fos per un joc irresistible.

Encara dos detalls més com a llacet. La paciència de Bojan per esperar i aprofitar el seu moment de glòria amb una definició impecable en el 3-1 i la generositat d'Etoo admetent un paper secundari sense frustració, malgrat el seu poc encert en la finalització. L'afició blaugrana va tenir temps per demanar a Guardiola sense èxit la substitució de Messi per por a una lesió, mentre celebrava el primer títol d'una temporada que amenaça de ser històrica.

Per arrodonir la nit, bascos i catalans van tancar una ferida que supurava des de feia 25 anys. Les escenes del Bernabéu i les puntades voladores han estat esborrades pels aplaudiments de l'afició de l'Athletic a un Barça que li va oferir el trofeu amb Puyol i Xavi guarnits amb una ikurriña i una bufanda de l'Athletic. Millor impossible.

Ricard Torquemada