Prenguin-ne nota: 13 victòries a domicili, igualant la marca de l'Atlètic de Madrid, 9 de les quals consecutives, rècord absolut; 86 punts, rècord en un campionat, amb tres jornades per jugar; 42 gols com a visitant, un altre rècord absolut; 103 gols, a quatre dels 107 del Madrid de Toshack, i en cinc partits ha marcat sis gols, un dels quals el "Mambo del Bernabéu". A més, cal afegir les possibilitats d'obtenir el "pichichi" per a Eto'o i el Zamora per a Valdés.
 
Tot això té un nom, el del Barça, i un principal responsable, Guardiola. Inexpert però savi, ho ha fet tot bé. Ha evolucionat l'estil que identifica futbolísticament el club pel món, ha trencat inèrcies en la gestió d'un vestidor, ha descobert futbolistes de casa com Busquets o el retornat Piqué i ha fregat l'excel·lència.

El projecte va començar malament a Sòria amb una derrota amb regust de passat, després el Barça va empatar a casa contra el Racing amb una aposta atrevida amb Busquets i Pedro com a titulars i va anar a Gijón en zona de descens. Al Molinón va arribar la primera exhibició, la primera mostra d'on podia arribar aquest equip entre la incredulitat general (1-6). A poc a poc, entre obres d'art en forma de partits, el Barça va encadenar victòries fins a convertir-se en líder del campionat. A partir d'aquí, ningú ja l'ha desallotjat del cim.

La resistència en els resultats del Madrid (18 partits sense perdre), plena de fe i orgull, i la diversificació d'objectius blaugrana van retardar la consecució del títol. Malgrat tot, era qüestió de temps i encara faltava segellar la Lliga amb el record que l'eternitzarà.

Va ser el "Mambo del Bernabéu", rebentant l'etern rival a casa seva, firmant una actuació perfecta en l'escenari més exigent, regalant una nit de futbol total al món i convencent tothom que només hi havia un amo de la Lliga. A partir d'aquí, només calia esperar quan s'escriuria la crònica d'un títol anunciat... Ha estat el 16 de maig del 2009. Avui, a Son Moix, el primer passadís.