Londres

El president del Parlament britànic dimiteix per l'escàndol de les despeses dels diputats

Actualitzat a les 21:48 h   19/05/2009

El president del Parlament britànic, Michael Martin, ha presentat aquesta tarda la dimissió per l'escàndol per les dietes abusives dels diputats. La renúncia es farà efectiva el 21 de juny. Ja fa dies que l'oposició en demanava el cap. L'acusen de contribuir al desprestigi del Parlament pels seus intents d'amagar els abusos comesos per diputats en les dietes que generen els seus càrrecs. Michael Martin va demanar ahir perdó públicament. El primer ministre britànic, Gordon Brown, té previst reunir-se amb ell aquesta tarda i després compareixerà davant dels mitjans de comunicació. Martin és el primer president de la Cambra dels Comuns que renuncia al seu càrrec en més de 300 anys.

Amb aquesta dimissió no s'acaba l'escàndol, ja que cada dia que passa els britànics es lleven amb noves revelacions del "Daily Telegraph" sobre com els parlamentaris de tots els partits han dissenyat estratagemes o s'han aprofitat simplement del sistema per aconseguir que els contribuents sufraguin les seves despeses particulars. Reclamació de diners per hipoteques ja vençudes, canvis d'assignació de segona residència per embutxacar-se beneficis, segones residències que no ho eren, compres amb càrrec al pressupost públic de tot tipus d'objectes, des de catifes o butaques de massatges fins a simples tampons: molts diputats no semblaven conèixer límits.

Cap dels tres partits està net: els abusadors són de totes les edats i confessions -n'hi ha de cristians i de musulmans-, però, segons sembla, són els diputats que es consideraven en circumscripcions més segures els que han abusat més del sistema. Ni tan sols se'n salva la parlamentària encarregada de les relacions del Parlament amb la reina, una jove laborista de la qual el "Telegraph" revelava avui que va vendre un pis, en va comprar un altre a poca distància i va duplicar l'import de la hipoteca, pagada pels ciutadans.

Aquest cap de setmana es va saber que la sempre discreta Isabel II ha arribat a expressar en privat la seva preocupació pel que està passant i el desprestigi que suposa per a un pilar bàsic del sistema democràtic. En debats en què han participat en els últims dies alguns diputats, els membres del públic s'hi han encarat directament i els han preguntat si han de continuar mereixent l'apel·latiu d'"honorables" en vista de tant deshonor. Els diputats "nets", que hi són, estan tan furiosos com el públic perquè saben que al final, com sol passar sempre, a les pròximes eleccions pagaran justos per pecadors.

De sindicalista del metall a "speaker" dels Comuns

Antic obrer del metall, Michael Martin, "speaker" de la Cambra dels Comuns, ha pujat un a un els esglaons d'un dels càrrecs més prestigiosos de l'estat britànic. Martin, de 63 anys, va ser elegit per primera vegada diputat pels Laboristes l'any 1979 a Glasgow, a Escòcia, d'on és originari. Fins aleshores havia estat un sindicalista en una indústria metal·lúrgica on treballava d'obrer. Casat i pare de dos fills ha estat el primer "speaker" catòlic des de la reforma del Parlament el segle XVI.

L'any 2000, just després de la seva elecció, va trencar amb la tradició i va convocar per primera vegada una conferència de premsa. També va tenir l'audàcia de contractar durant un temps un conseller de comunicació.

La seva imparcialitat com a moderador dels debats a la Cambra va ser ràpidament qüestionada. I un escorcoll de la policia l'any passat a l'oficina de Damian Green, un diputat conservador sospitós d'haver filtrat documents interns del govern, en va deteriorar encara més l'autoritat. Acusat de no haver sabut protegir la independència el Parlament respecte al govern, Martin va fer una declaració a la cambra explicant que la Policia havia actuat sense mandat i sense el seu permís.

Poc després, al febrer del 2008, va ser acusat per la premsa d'haver cobrat les factures de taxis utilitzats per la seva dona quan anava de compres. Però el que més se li ha retret ha estat el seu fracàs per reformar la Cambra dels Comuns i especialment el seu "generós" règim de dietes.