1. Per quina energia hem d'apostar i quina hem d'apartar?

Nosaltres ho tenim clar des de fa anys: energies netes i renovables. Volem que es creï una Comunitat Europea de les Energies Renovables (CEER) per accelerar-ne el desenvolupament i la implantació i lluitar així no només contra la contaminació, el canvi climàtic i l'esgotament dels recursos naturals, sinó també per allunyar-nos com més aviat millor del perill real que representen les nuclears, que a més no són rendibles.

2. Com s'ha de controlar la immigració? Quins canvis hi aplicaria?

És necessari eradicar les causes reals de la migració, que són la desigualtat i la pobresa. Hi ha d'haver una regulació dels fluxos migratoris, però penso que és una barbaritat empresonar algú només perquè el seu passaport té les tapes d'un color diferent, com planteja la Directiva de la Vergonya. Nosaltres defensem una ciutadania de residència, és a dir, democràcia i igualtat per a tothom que viu i treballa a Europa, també el dret de vot. Canvis? Des d'una política comercial més justa fins a les polítiques agrària o pesquera comunes són possibles moltes mesures, però cal voluntat política per aplicar-les!

3. Les mesures de seguretat als aeroports segueixen un model correcte actualment? En canviaria alguna cosa?

Un cert control, evidentment, és necessari, però respectant el dret a la intimitat dels passatgers i passatgeres. Per altra banda, s'ha d'aconseguir un escrutini i un seguiment independents de les activitats del Frontex, ja que actualment no hi ha cap control sobre la seva tasca, i en ocasions, potser per excés de zel, als aeroports hi ha actuacions no motivades i que freguen el ridícul.

4. Quina ha de ser l'aposta europea per lluitar contra la crisi econòmica?

D'entrada, tenir presents les causes i els causants de la crisi i no oblidar-ho: les polítiques neoliberals i aquells que les han permeses o hi han donat suport. A partir d'aquí la lluita contra la crisi creiem que passa per un nou acord social i verd, el que es coneix com a "Green New Deal", i que comporta afavorir la inversió en sectors estratègics i amb un fort impacte en la creació d'ocupació: xarxes de transport públic ferroviari, rehabilitació d'habitatges, equipaments educatius, sanitaris, culturals i socials, protecció i millora dels espais protegits i de la biodiversitat...

5. Què haurien de fer les institucions europees per contribuir a la lluita pels drets humans al món?

Pel que fa a retrocessos de països com Itàlia, la Unió Europea ha d'activar els seus mecanismes interns, com les investigacions que pot dur a terme el Consell. Així mateix, de cara a l'exterior, i entre altres mesures, les clàusules de "democràcia i drets humans" incloses als acords d'associació comercial han de ser executades en cas de violació dels drets humans, fet que hauria de comportar el trencament de relacions privilegiades, com per exemple en el cas d'Israel.

6. Quin ha de ser el paper i l'estatus del català a les institucions europees?

El català, com a novena llengua més parlada a la UE, ha de ser, sens dubte, llengua oficial comunitària, com hauria de ser-ho també en l'àmbit estatal, per estendre'n l'ús pràctic en les institucions i fer-lo possible. Penso que, en relació amb aquest objectiu, hi hauria d'haver una unitat clara dels partits catalans.

7. Quines accions s'haurien de prendre per incentivar l'ús de les noves tecnologies entre els ciutadans europeus?

La "fractura digital" és un problema de desigualtat, però també n'és el reflex. En aquest sentit, plantegem la necessitat de sancionar els operadors que no ofereixin els seus serveis en temps, forma i preu acordat estenent la responsabilitat legal als quadres directius per pràctiques comercials fraudulentes. Alhora considerem que cal impulsar nous models de desplegament de xarxes de fibra òptica, així com afavorir la compartició d'infraestructures entre operadors i exigir-los inversions reals.

8. Quines mesures es podrien prendre en matèria d'aprenentatge de llengües entre els escolars de la UE?

Volem que Europa fixi com a objectiu comú destinar a l'educació el 6% del producte interior brut com a mínim. Això facilitaria l'assoliment de molts objectius educatius, entre els quals garantir el coneixement de dues llengües europees a part del català i el castellà, que és la proposta del nostre grup. Com a mesura més concreta, aquesta legislatura és important que es renovin els programes d'intercanvi universitari Erasmus i el seu equivalent per a l'educació infantil i bàsica, Comenius.



Continua llegint l'entrevista

Torna a la portada de l'especial "Eleccions europees 2009"