7. Quines accions s'haurien de prendre per incentivar l'ús de les noves tecnologies entre els ciutadans europeus?

S'hauria de treballar per superar les barreres que moltes vegades comporten les mateixes noves tecnologies, i en aquest sentit cal fomentar el programari lliure, que és el que permet la interconnectivitat. També s'hauria de fer una inversió clara en la formació en aquest àmbit. No podem apostar per socialitzar les noves tecnologies sense tenir tecnòlegs. I cal estendre i regular l'ús de la signatura i certificació electrònica.

8. Quines mesures es podrien prendre en matèria d'aprenentatge de llengües entre els escolars de la UE?

En matèria d'aprenentatge de llengües entre els escolars, la UE ha d'apostar perquè en acabar els estudis els escolars dominin dues o tres llengües diferents com a mínim. Cal que els escolars incorporin als seus estudis dues llengües estrangeres. D'altra banda, cal que la UE adopti una actitud de respecte i protecció cap a les llengües de les diferents nacions i les fomenti en l'àmbit escolar.

9. Els estats haurien de renunciar a més competències a favor de les institucions europees? A quines?

Els estats haurien de renunciar sobretot a defensar els seus propis interessos per sobre dels de la UE. Abans que renunciar a més competències, cal que els estats renunciïn al model de procés de construcció intergovernamental i apostin per defensar els interessos de la Unió com a conjunt.

10. Si Irlanda torna a dir "no" al Tractat de Lisboa, què s'ha de fer?

La situació s'hauria de desbloquejar democràticament, tenint en compte que el Tractat de Lisboa serà la norma institucional bàsica de la UE. No hem de veure l'estancament institucional com una crisi dramàtica de la UE, sinó com una oportunitat per fer més representativa i més democràtica la norma que regirà la UE dels 27.

11. S'imagina una Unió de dues velocitats?

Podríem dir que ja vivim en una Unió que, si més no, té en compte que els estats membres no surten del mateix nivell de partida i que van a diferents velocitats. D'aquí que la UE tingui fons de desenvolupament regionals i períodes d'adaptació i adequació als criteris del pacte d'estabilitat. M'imagino la possibilitat d'una Europa solidària que preveu mecanismes per a estats que s'incorporen per una via més lenta.

12. Per què Brussel·les és tan lluny dels ciutadans?

Perquè Europa s'ha construït d'esquena a la ciutadania. Europa l'han construït un consell de savis, un grup d'experts, il·lustrats, sense cap tipus de participació ciutadana, i això ha generat malfiança per part dels ciutadans. S'hauria d'invertir més en la difusió i comunicació de l'activitat de les institucions europees per apropar-les al ciutadà.

13. Hi caben més estats, a la Unió Europea?

La UE és una realitat en construcció que ha de saber incorporar nous estats. Només cal que fixi els criteris de respecte als drets humans i democràcia per a noves ampliacions, que estaran subjectes, també, a les condicions del pacte d'estabilitat econòmica.

14. És possible aconseguir una única veu de la UE a l'exterior? Què cal per aconseguir-ho plenament?

Aquest és un dels grans reptes de la UE. A Esquerra defensem que la UE tingui una única veu al món, per ser molt més forta. A l'exterior és on Europa ha de saber rendibilitzar més la seva Unió. A escala mundial una UE unida significa el pes de 27 estats, un pes rellevant.
A Esquerra defensem que la UE s'expressi de manera unitària davant dels grans reptes i fòrums internacionals. Per exemple, al G-20 que s'ha constituït per trobar una sortida a la crisi (la UE hi hauria d'aparèixer representant els 27 estats membres) o davant d'un conflicte no pot ser que la UE es divideixi entre atlantistes i els que estan per una política de seguretat comuna.

15. Com s'imagina la Unió Europea del 2030?

Una UE ampliada amb nous estats membres, com per exemple Croàcia, Kosovo o els Països Catalans. Una UE que ha superat els reptes de la crisi institucional obtenint uns tractats reguladors que respecten la principal riquesa de la Unió: la diversitat. I una UE que també ha aconseguit superar la crisi econòmica, que ha aconseguit una Europa basada en l'economia del coneixement, competitiva a escala mundial. A la vegada, una Europa que ha aconseguit un pacte d'estabilitat social, i una Europa que lidera al món la lluita contra la crisi mediambiental i que ha desenvolupat noves fonts d'energia.

Una UE molt més forta i unida al món, que dedica esforços a la solidaritat i a la resolució de conflictes, recuperant els seus valors originals.




Vés a l'inici de l'entrevista

Torna a la portada de l'especial Eleccions Europees 2009