9. Els estats haurien de renunciar a més competències a favor de les institucions europees? A quines?

La construcció europea ha estat possible gràcies a les cessions de competències dels estats membres a les institucions comunitàries. No es tracta de renunciar, sinó de cedir per tal de coordinar polítiques de manera conjunta per poder donar respostes als nous problemes que es plantegen en la societat actual.

10. Si Irlanda torna a dir "no" al Tractat de Lisboa, què s'ha de fer?

Sovint el "no" al Tractat ha estat més un "no" al govern de torn o als seus dirigents. Però sobretot cal que els ciutadans no vegin la Unió com un organisme de buròcrates que no se sap què fan i vegin que la Unió és la via per crear un espai de llibertat i creixement econòmic comú de tots europeus, com van pensar els seus fundadors. De tota manera, és molt poc probable que els irlandesos diguin ara que no al Tractat.

11. S'imagina una Unió de dues velocitats?

De dues velocitats no, però sempre hi ha hagut estats que han estat més avançats que altres. Quan Espanya va entrar a la UE era un país que podria ser considerat de segona velocitat, però les ajudes provinents dels estats més avançats van permetre la nostra evolució i superació. Per no acabar en una Europa de dues velocitats cal mantenir les ajudes europees que facilitin la igualtat dels membres de la UE.

12. Per què Brussel·les és tan lluny dels ciutadans?

Brussel·les és més a prop del que la gent es pensa. Potser hi ha aquesta imatge perquè moltes de les polítiques que es decideixen a Brussel·les després són les diferents administracions les que les apliquen mitjançant la transposició de la seva normativa. Potser l'única política que es nota més directament que fa Europa és la política agrícola, però moltes decisions sobre l'economia, el medi ambient, les infraestructures o l'energia es prenen a Europa.

13. Hi caben més estats, a la Unió Europea?

Europa no pot créixer a qualsevol velocitat i sense condicions. La integració de nous països té un cost molt elevat per homogeneïtzar la situació econòmica i social de la població. Igualment, incorporar-se a la Unió Europea obliga a adaptar-se a un marc polític i de llibertats individuals al qual els europeus no podem renunciar. Tothom que s'hi vulgui incorporar ha d'acceptar les normes de convivència de la Unió.

14. És possible aconseguir una única veu de la UE a l'exterior? Què cal per aconseguir-ho plenament?

S'han fet grans avenços en politica exterior europea, però malauradament aquesta política té encara moltes notes pròpies dels països que formen la UE. Espanya, en aquesta sintonia europea, manté silenci gràcies a Zapatero. El paper dels estats nacionals en aquesta política exterior ha de cedir protagonisme als interessos del conjunt de la Unió, perquè hi ha altres actors internacionals com els EUA, Rússia o la Xina que passen per davant d'Europa.

15. Com s'imagina la Unió Europea del 2030?

M'imagino una Europa en què la crisi actual no sigui més que un mal record del qual hem après molt. Una Europa molt unida, on els espanyols siguem un dels seus motors econòmics. Una Europa que miri més cap al Mediterrani i no tant cap a l'est.



Vés a l'inici de l'entrevista

Torna a la portada de l'especial Eleccions Europees 2009