Eslovènia fa 5 anys que va entrar a formar part de la Unió Europea com a estat membre. Cinc anys és un període de temps relativament curt per tal que s'hagin pogut esdevenir canvis de gran magnitud.

Tanmateix, però, a Eslovènia o per als eslovens sí que n'hi ha hagut alguns, de canvis grans. Ara bé, segons la meva percepció es tracta només dels canvis inicials que comporta el fet d'esdevenir estat membre de la UE, és a dir, dels canvis previsibles. Em refereixo a la desaparició física de passos fronterers, a l'assumpció de la moneda única, a la llibertat de moviment per als estats membres i d'establiment en qualsevol d'aquests estats, i l'oficialitat europea de la llengua eslovena.

Tot això són canvis o fites que a Eslovènia li han arribat molt poc després de l'ingrés a la Unió, és cert -abans que a la resta de nous estats, de fet-, però no deixen de ser canvis que no representen cap mena de sorpresa per als ciutadans eslovens. Personalment, de canvis o millores més enllà d'això encara no n'he vist gaires. És cert que els darrers anys em sembla que hi ha més turistes admirant la bellesa del país i més estudiants que hi vénen becats, ara bé, no podria posar la mà al foc per atribuir-ho al fet de ser membre de la UE.

Quant a la vessant política, percebo entre amics, coneguts i debats als mitjans que els eslovens són força escèptics de la seva força política i decisòria al sí de la Unió. Sense anar més lluny, al Parlament Europeu Eslovènia només hi té 7 dels 785 membres que el conformen. Semblantment, de l'activitat del comissari europeu d'Eslovènia, al carrer tampoc no se'n sap gaire. A més a més quan ha tingut lloc alguna qüestió política de gran importància per a Eslovènia, com ara el debat encara obert per la frontera amb Croàcia, ha pogut semblar que el desconeixement o la poca solidaritat amb Eslovènia per part d'altres estats no ha estat estrany.

Per tot això no és estrany que alguns eslovens puguin veure la UE com una casa de la qual només en són una finestrella, a diferència dels balcons, portes i finestrals que en són alguns altres membres. Ara bé, el que és curiós és que, malgrat tot, en algunes enquestes d'opinió pública s'hi mostra com els eslovens són els més pro-UE, els menys euroescèptics, dels ciutadans dels països membres. I és que segons he pogut percebre ja des d'abans de l'ingrés, per als eslovens entrar a la UE era retornar al lloc del qual sempre se n'havien sentit part, malgrat que al segle XX els n'haguessin distanciat. I és que Eslovènia com a territori de l'Imperi Austrohongarès, sempre s'ha percebut com a país europeu, centreeuropeu.

Pel que fa a les eleccions actuals la cosa està com sembla que està a la majoria de països. Se'n parla relativament poc. Hi ha debats i campanya, però la gent, si més no la del meu entorn, no en parla gaire, per no dir gens. Tant és així que el dia 22 de maig llegia un article al diari important del país, el "Dnevnik", en què es deia que fins i tot els partits es prenien aquestes eleccions més com un tràmit que com una cursa electoral de debò. També hi deia que semblava que les entenguessin més com la perpetuació de la batalla pels electors a escala nacional que com una batalla per poder defensar les pròpies conviccions al Parlament Europeu.

En definitiva, tal com ho veig jo, Eslovènia és europea, vol ser de la UE i ser-ho no li va malament. Ara bé, Eslovènia també em sembla disposada a acceptar sense gaire malestar el paper tangencial que els països "importants" sembla que tinguin escrit per als països que entenen com a "importats".

Aquí pots llegir els comentaris dels altres catalans:

- Jordi Giné des d'Hongria.
- David Pallarès des de Suècia.
- Josep Soler des d'Estònia.
- Oriol Palenzuela des de Finlàndia.
- Alicia Porcar des de Suècia.