Quan es parla amb la gent d'Hongria sobre la Unió Europea, és habitual que et plantegin una pregunta: "A vosaltres no us fa por la pèrdua de l'autonomia en benefici d'unes institucions llunyanes i poc democràtiques?". La por que expressen amb aquesta qüestió és lògica tenint en compte la història del país: Hongria ha estat dominada durant molts segles per potències estrangeres. (No fa gaire que la companyia aèria Clickair promocionava vols a Budapest amb una proposta de força mal gust: "Fes com els turcs, els austríacs i els russos: vine a envair Hongria!")

Si la conversa continua, et plantegen una sèrie de qüestions que demostren un cert malestar respecte a les polítiques que fins ara s'han desenvolupat a la Unió Europea: alguns et diuen que la política agrària ha perjudicat el país, que l'obertura econòmica ha ofegat les companyies nacionals, que els han obligat a vendre l'empresa pública a companyies estrangeres que no s'identifiquen amb els interessos del país...

De vegades en aquestes converses es confonen les decisions preses des d'Europa amb les obligacions que imposen els organismes econòmics internacionals (penso sobretot en el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional). S'ha de tenir en compte que la dictadura de Kádár, el màxim dirigent del partit únic entre 1956 i 1989, va establir un model de gestió que anomenen encara "gulyáskommunizmus": el "gulyás" és la sopa de carn d'olla típica del país i aquesta expressió fa referència a un model polític que permetia gaudir de nivells de consum força dignes, renunciant, això sí, a les llibertats polítiques. El problema és que aquest sistema es va anar pagant a costa d'un crèdit que encara no s'ha saldat i que ara s'ha de sumar al que l'actual govern socialista ha demanat per fer front a la crisi.

El temor d'una nova pèrdua de la sobirania nacional, doncs, té causes ben reals i contrasta amb les millores, d'altra banda insuficients, que s'han anat fent al país amb el fons d'ajut de la Unió Europea: el cert és que quan passeges per Budapest veus un gran nombre d'obres que van acompanyades de banderes de la Unió i de cartells que expliquen que s'han fet amb el fons comú, algunes de les més espectaculars són la construcció d'un nou pont que creua el Danubi, bona part de la remodelació del centre de la ciutat i el projecte de millora i rehabilitació dels blocs de pisos de les zones més perifèriques.

Malgrat tot, enguany els partits majoritaris s'esforcen per defensar el paper del Parlament Europeu i el rol decisiu que hi poden jugar. El discurs del Partit Socialista Hongarès (MSZP) defensa la importància d'una majoria d'esquerres que protegeixi els interessos dels més desafavorits, mentre que els representats a Hongria del Partit Popular Europeu (FIDESZ) demanen el vot per tal de fer escoltar a Europa la veu dels hongaresos de dins i de fora de les fronteres estatals. Així i tot, per un català situar-se en aquest marc polític és un xic complicat, ja que el Partit Socialista sosté posicions molt més properes a les dels partits liberals de la resta d'Europa (privatitzacions, impostos indirectes, reduccions dels ajuts socials...). I a la inversa, el FIDESZ ha anat abandonant les seves arrels liberals i cada vegada té un discurs més proper al nacionalisme populista i al proteccionisme econòmic (pel que fa a aquest darrer cas, és a les antípodes del neoliberalisme del Partit Popular espanyol).

Després de la dimissió del president del govern del darrer 21 de març i de les darreres enquestes en què es mostra una greu pèrdua de confiança de l'electorat respecte al Partit Socialista, l'oposició presenta la campanya, no només com unes eleccions al Parlament Europeu, sinó com una espècie de referèndum a les eleccions estatals a un any vista, en contra d'un govern que ha canviat de president d'una manera que ells consideren poc democràtica. Tanmateix, també és possible que es plantegi el debat en aquest termes perquè és difícil mobilitzar l'electorat amb unes causes que li resulten tan llunyanes.


Aquí pots llegir els comentaris dels altres catalans:

- Jordi Magrinyà des d'Eslovènia.
- David Pallarès des de Suècia.
- Josep Soler des d'Estònia.
- Oriol Palenzuela des de Finlàndia.
- Alicia Porcar des de Suècia.