Champions League

La Masia al poder, l'anàlisi un per un

Actualitzat a les 20:07 h   16/10/2009

En el partit que havia de ser el duel entre Messi i Cristiano Ronaldo, el portuguès es va deixar veure més però Messi va ser qui va marcar i qui es va endur el triomf. Però la victòria blaugrana es va fonamentar sobretot en una columna vertebral feta a casa, amb Puyol, Piqué, i sobretot Iniesta i Xavi com a jugadors més destacats. Això sí, la lluita per la Pilota d'Or sembla molt inclinada a favor de Leo Messi, que a més s'ha proclamat màxim golejador de la competició amb nou gols, comptant el de la final.

Víctor Valdés: Atent en les sortides, tot i que només començar Cristiano Ronaldo gairebé el sorprèn. Es va doldre després d'una topada amb Park i va fer patir, però es va refer i va acabar fent més d'una aturada de mèrit.

Puyol: Des del lateral dret va patir com la resta de l'equip amb les envestides del Manchester United però va saber estar a l'altura, i fins i tot li van sobrar forces per atacar per la banda i va estar a punt de marcar el tercer.  

Piqué: Va saber comandar bé la defensa tot i la sortida en tromba del Manchester i la targeta groga que va veure a la primera part per una entrada sobre Cristiano Ronaldo, que l'havia superat.

Touré: Sempre serà millor migcampista que central, però tot i això es va adaptar a les necessitats de l'equip amb una sòlida actuació.

Sylvinho: El convidat sorpresa a la final va demostrar el seu ofici i va complir. També és cert que ni Park ni Rooney van tenir la seva millor nit.

Busquets: Superat per la grandesa del partit, va anar millorant amb el pas del temps. Es va associar bé amb Xavi i Iniesta, però en tasques defensives va patir.

Xavi: Li va costar imposar-se al mig del camp, però quan ho va fer va demostrar qui és. Amb un deute pendent després de no jugar la final de París, Xavi va demostrar la seva esplèndida maduresa i ho va confirmar amb una centrada perfecta per al gol de Messi.

Iniesta: Amb intermitències, cada cop que va aparèixer va ser per posar en perill la defensa del Manchester.

Henry: Gairebé desaparegut a la primera part, amb espais després de la mitja part va estar més còmode. Va tenir l'ocasió per fer el 2-0 poc abans de marxar, fos.

Eto'o: Va aparèixer quan l'equip més el necessitava per convertir-se en el primer jugador del Barça que marca en dues finals diferents de la Champions.

Messi: Va tardar a entrar en joc. A la primera meitat va fer un bon xut llunyà i poca cosa més, però a la segona part es va reafirmar amb un gol de cap.