Alex Ferguson i el Manchester United van sorprendre d'inici, pressionant molt amunt per impedir la sortida de pilota blaugrana. Així el va despersonalitzar, obligant-lo a jugar en llarg i a defensar-se en el seu terreny de joc. Guardiola va reaccionar i va utilitzar un recurs que gairebé sempre ha estat petroli per a l'equip, enviar Eto'o a la dreta per ajuntar a Messi en la zona central amb Xavi i Iniesta. I el gol del camerunès va obrir la llauna i la porta perquè el Barça recuperés la seva millor versió. Iniesta, regulant-se per no esquerdar-se muscularment, va posar el cervell i el seu talent al servei de l'equip mentre Xavi ordenava el trànsit, Puyol conqueria la seva banda, Piqué s'agegantava i Sylvinho demostrava ser un professional de la responsabilitat.

A la segona part, Ferguson ho va intentar tot. Tévez, per variar la dinàmica del partit, Rooney i Park van intercanviar les bandes, Berbatov i Scholes com a recanvis, Cristiano del centre a la banda. Res de res, tot continuava igual fins que Messi va firmar un gol de davanter d'àrea, amb un salt potent i coordinat, aturant el temps a l'aire i rematant de cap per tancar el partit. Un gol de Champions, un gol de triplet, un gol de Pilota d'Or. Tot en una rematada de cap, una altra broma del futbol. Guardiola ha trencat les marques, ha desafiat la història ha demostrat ser un avançat i ha fet realitat la ciència-ficció. El primer triplet del segle XXI ja està servit. La data, el 27 de maig del 2009. El color, el blaugrana.