Brussel·les

Europa, més a la dreta

Actualitzat a les 21:29 h   08/06/2009

Ha triomfat el vot conservador a Europa. El Partit Popular Europeu es consolida com la primera força política a l'Eurocambra amb més del 36% dels vots, un triomf que volen veure també com un vot de confiança de cara a la reelecció de l'actual president de la Comissió Europea, el conservador Durão Barroso. Altres eixos destacats de la jornada són la davallada socialista, l'ascens dels partits euroescèptics i de l'extrema dreta i una abstenció rècord.

Aquest matí, el president del Partit Popular Europeu ha expressat la satisfacció pels bons resultats del seu grup, convertit en clar dominador del Parlament, amb 267 diputats, el 36% del total. Ara hauran d'optar per buscar col·laboració amb els debilitats socialistes o intentar acords amb el tercer grup, els liberals.

I qui, de rebot, surt reforçat d'aquestes eleccions és el conservador Durão Barroso, que té més a prop la renovació com a president de la Comissió Europea. La victòria del Grup Popular i la reculada socialista donen ales a la seves possibilitats.

Els pitjors resultats per als laboristes britànics des de la I Guerra Mundial

Els laboristes britànics han experimentat la derrota electoral més contundent des de la Primera Guerra Mundial, que els ha situat 12 punts per sota dels conservadors. Han passat de ser la primera força a la tercera més votada, per sota dels conservadors i d'un partit euroescèptic. La sorpresa l'han donada els ultranacionalistes del BNP, que han aconseguit els primers dos eurodiputats de la seva història. Els escàndols de les despeses han afavorit l'entrada de l'extrema dreta al Parlament Europeu.

Amb aquest panorama sobre la taula, aquesta nit, Gordon Brown es reuneix amb el seu partit i allà es pot decidir el seu futur.

D'altra banda, a Irlanda, l'electorat ha castigat el partit de govern, però no ha donat ales els euroesceptics, fet que dóna esperances per aprovar el Tractat de Lisboa, si es fa un segon referèndum a la tardor.

A França, la dreta de Sarkozy no té oposició

Si al Regne Unit el partit al govern ha rebut un important vot de càstig, això no ha passat a França, perquè, tot i la crisi econòmica i les moltes manifestacions en contra, el president Nicolas Sarkozy ha guanyat, i, a més, amb molt de marge.

En aquest context, la còmoda victòria de la dreta de Sarkozy, amb gairebé el 28 per cent dels vots, s'explica sobretot per un motiu: el president francès no té oposició. Això queda demostrat en els pèssims resultats dels socialistes francesos, que estan a gairebé de 12 punts de distància de la dreta i entren en una crisi encara més profunda, reconeguda pels mateixos dirigents, que parlen de formació no creïble. Els socialistes aconsegueixen una mica més del 16% dels vots, pràcticament empatats amb els ecologistes, que es consoliden com a tercera opció.

Berlusconi aguanta, tot i les fotos

I a Itàlia, el Poble de la Llibertat de Silvio Berlusconi es manté com a força més votada, tot i patir un cert desgast a costa dels dos extrems, que pugen. Berlusconi ha aguantat, però s'ha vist frenat en la seva expansió, ja que un 35% dels vots és molt menys del que esperava. Els seus errors, processos judicials, fotografies, faldilles i escàndols han fet que el seu electorat, sobretot al sud, s'abstingués.

Merkel capitalitza la gestió de la crisi

La victòria de la dreta a Europea també té un dels punts de referència importants a Alemanya. Allà s'ha imposat la Unió Cristianodemòcrata d'Angela Merkel, però la crisi s'ha notat, perquè els dos grans partits han perdut suport i ha castigat tant socialdemòcrates com cristianodemòcrates. Ara bé, dins d'aquest retrocés, Merkel n'ha sortit menys malparada, perquè ha capitalitzat la gestió de la crisi. Així doncs, a Alemanya, els liberals es consoliden com a opció de govern de cara a les lesigslatives de la tardor.