El PP recupera la victòria en unes europees amb dos diputats més que el PSOE
Les eleccions europees han girat la truita al panorama espanyol. El Partit Popular ha estat el més votat, cosa que no va passar ara fa cinc anys, quan el PSOE li va arrabassar el primer lloc en unes europees. Populars i socialistes han fet una campanya en clau interna, marcant un pols entre Zapatero i Rajoy; però el cert és que qui ha guanyat ha estat Jaime Mayor Oreja, que ha obtingut 23 diputats al Parlament Europeu (42,2% dels vots). El seu rival, Juan Fernando López Aguilar, n'ha perdut 4 i es queda amb 21 diputats (38,51%). D'aquestes eleccions cal destacar també el paper d'UPyD, que ha entrat al Parlament Europeu.
Feia deu anys que el Partit Popular no guanyava unes eleccions europees. L'últim cop va ser el 1999, quan els populars van revalidar la victòria del 94. Abel Matutes i Loyola de Palacio van ser els caps visibles d'aquell PP fins al 2004. En les últimes eleccions els populars van apostar per l'exministre d'Interior Jaime Mayor Oreja, però no va poder mantenir l'hegemonia popular en unes europees: el va guanyar el socialista Josep Borrell.
Ara, però, Mayor Oreja ha obtingut la seva recompensa. A l'altra banda del ring hi tenia l'exministre Juan Fernando López Aguilar, que ha perdut 4 diputats i ha relegat el PSOE a la segona posició d'aquesta cursa europea.
Cursa europea, sí; però una clara presència de la política interna. Els partits han abordat el duel entre populars i socialistes des del prisma de la política a Espanya. El duel, en realitat, s'ha centrat entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i s'ha volgut traslladar a l'opinió pública com una mena de primàries de les eleccions espanyoles.
Prova d'això s'ha evidenciat a la seu dels populars al carrer Gènova de Madrid, on el PP ha sortit a celebrar la victòria davant els militants i simpatitzants que han rebut els seus líders amb crits de "Zapatero dimissió". Rajoy i Mayor Oreja no han obviat aquest missatge i han assegurat que després d'aquesta victòria també guanyaran les pròximes eleccions espanyoles. Per argumentar aquesta consigna el PP s'aferra al fet que han aconseguit els seus millors resultats en unes eleccions europees i, sobretot, a la seva victòria en deu comunitats autònomes, el doble de les que ha guanyat el PSOE. Només en una comunitat, el País Basc, el mapa no és ni vermell ni blau: ha guanyat el PNB, tot i que ha perdut gairebé 50.000 vots.
Els socialistes han perdut 700.000 vots. D'aquests, un bon gruix corresponen a Catalunya, on han perdut 210.000 vots tot i que ha estat la força més votada. A d'altres feus també han perdut suports respecte als anteriors comicis. És el cas d'Andalusia, on el PSOE perd gairebé 7 punts percentuals; Extremadura, on perd 4 punts, Aragó, on perd 2 punts i Astúries, on perd 3 punts.
El Partit Popular, en canvi, es reforça en un feu tan significatiu com al País Valencià. La polèmica al voltant del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, al voltant del cas Gürtel no ha passat factura al PP, on ha guanyat més de 100.000 vots (gairebé 3 punts percentuals). A Madrid, els populars perden 14.000 vots. A Galícia el PP guanya 3 punts. En total, els populars, guanyen 200.000 vots.
Malgrat aquests resultats el PSOE no s'ha mostrat decebut. La secretària d'estat d'Organització, Leire Pajín, ha qualificat el desenllaç de les europees d'"esperançador" i ha assegurat que queden "desmentits" els auguris que pronosticaven un "resultat contundent" dels populars davant els socialistes. Pajín ha felicitat el PP per la seva victòria, una deferència que també ha tingut el candidat Juan Fernando López Aguilar, que ha assegurat que havia traslladat la felicitació personalment a Mayor Oreja a través del telèfon.
UPyD entra al Parlament Europeu
No tot el protagonisme de la jornada se l'enduen els partits grans. Aquestes eleccions europees també han deixat titulars per a altres formacions. Cal destacar el paper que ha fet Unió, Progrés i Democràcia, el partit que lidera la que va ser eurodiputada del PSOE, Rosa Díez, i que en aquests comicis presentava Francisco Sosa com a cap de cartell. Doncs bé, Sosa tindrà un escó a Brussel·les després d'obtenir el 2,86% dels vots. Rosa Díez creu que aquest èxit li dóna arguments per assegurar que el seu partit "està cridat a convertir-se en l'alternativa" als dos grans partits espanyols.
Un altre nom propi d'aquestes eleccions és el d'Alfonso Sastre, el cap de llista d'Iniciativa Internacionalista, la candidatura que aplega l'entorn abertzale i que fins l'últim moment va tenir en suspens la seva participació fins que el Tribunal Suprem va avalar-ne la seva legalitat. Sastre no ha obtingut representació però ha sumat 171.638 vots, un 1,19% del total. Al País Basc, aquesta opció s'ha convertit en la quarta força més votada, per davant d'Aralar i Ezker Batua. A Catalunya, II ha convençut 16.197 votants, més que no pas UPyD.
Cal destacar també el paper que ha fet Esquerra Unida. Willy Meyer ha reeditat els resultats del 2004, quan va obtenir representació al Parlament Europeu juntament amb el candidat català Raül Romeva.
Consulta els resultats electorals a Espanya
Ara, però, Mayor Oreja ha obtingut la seva recompensa. A l'altra banda del ring hi tenia l'exministre Juan Fernando López Aguilar, que ha perdut 4 diputats i ha relegat el PSOE a la segona posició d'aquesta cursa europea.
Cursa europea, sí; però una clara presència de la política interna. Els partits han abordat el duel entre populars i socialistes des del prisma de la política a Espanya. El duel, en realitat, s'ha centrat entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i s'ha volgut traslladar a l'opinió pública com una mena de primàries de les eleccions espanyoles.
Prova d'això s'ha evidenciat a la seu dels populars al carrer Gènova de Madrid, on el PP ha sortit a celebrar la victòria davant els militants i simpatitzants que han rebut els seus líders amb crits de "Zapatero dimissió". Rajoy i Mayor Oreja no han obviat aquest missatge i han assegurat que després d'aquesta victòria també guanyaran les pròximes eleccions espanyoles. Per argumentar aquesta consigna el PP s'aferra al fet que han aconseguit els seus millors resultats en unes eleccions europees i, sobretot, a la seva victòria en deu comunitats autònomes, el doble de les que ha guanyat el PSOE. Només en una comunitat, el País Basc, el mapa no és ni vermell ni blau: ha guanyat el PNB, tot i que ha perdut gairebé 50.000 vots.
Els socialistes han perdut 700.000 vots. D'aquests, un bon gruix corresponen a Catalunya, on han perdut 210.000 vots tot i que ha estat la força més votada. A d'altres feus també han perdut suports respecte als anteriors comicis. És el cas d'Andalusia, on el PSOE perd gairebé 7 punts percentuals; Extremadura, on perd 4 punts, Aragó, on perd 2 punts i Astúries, on perd 3 punts.
El Partit Popular, en canvi, es reforça en un feu tan significatiu com al País Valencià. La polèmica al voltant del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, al voltant del cas Gürtel no ha passat factura al PP, on ha guanyat més de 100.000 vots (gairebé 3 punts percentuals). A Madrid, els populars perden 14.000 vots. A Galícia el PP guanya 3 punts. En total, els populars, guanyen 200.000 vots.
Malgrat aquests resultats el PSOE no s'ha mostrat decebut. La secretària d'estat d'Organització, Leire Pajín, ha qualificat el desenllaç de les europees d'"esperançador" i ha assegurat que queden "desmentits" els auguris que pronosticaven un "resultat contundent" dels populars davant els socialistes. Pajín ha felicitat el PP per la seva victòria, una deferència que també ha tingut el candidat Juan Fernando López Aguilar, que ha assegurat que havia traslladat la felicitació personalment a Mayor Oreja a través del telèfon.
UPyD entra al Parlament Europeu
No tot el protagonisme de la jornada se l'enduen els partits grans. Aquestes eleccions europees també han deixat titulars per a altres formacions. Cal destacar el paper que ha fet Unió, Progrés i Democràcia, el partit que lidera la que va ser eurodiputada del PSOE, Rosa Díez, i que en aquests comicis presentava Francisco Sosa com a cap de cartell. Doncs bé, Sosa tindrà un escó a Brussel·les després d'obtenir el 2,86% dels vots. Rosa Díez creu que aquest èxit li dóna arguments per assegurar que el seu partit "està cridat a convertir-se en l'alternativa" als dos grans partits espanyols.
Un altre nom propi d'aquestes eleccions és el d'Alfonso Sastre, el cap de llista d'Iniciativa Internacionalista, la candidatura que aplega l'entorn abertzale i que fins l'últim moment va tenir en suspens la seva participació fins que el Tribunal Suprem va avalar-ne la seva legalitat. Sastre no ha obtingut representació però ha sumat 171.638 vots, un 1,19% del total. Al País Basc, aquesta opció s'ha convertit en la quarta força més votada, per davant d'Aralar i Ezker Batua. A Catalunya, II ha convençut 16.197 votants, més que no pas UPyD.
Cal destacar també el paper que ha fet Esquerra Unida. Willy Meyer ha reeditat els resultats del 2004, quan va obtenir representació al Parlament Europeu juntament amb el candidat català Raül Romeva.
Consulta els resultats electorals a Espanya
