Les reaccions a les amenaces

Actualitzat a les 15:01 h   13/06/2009

L'ONU va aprovar l'any 1968 el Tractat de No-Proliferació d'Armes Nuclears, pel qual els estats que no tenien aquesta tecnologia es comprometien a no desenvolupar mai armament nuclear, i els que sí que la tenien es comprometien a no fer-la servir ni a transmetre als altres països el coneixement necessari per desenvolupar-la. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides recalca una i altra vegada que Corea del Nord incompleix reiteradament aquest tractat (signat per 187 països, inclosos països nuclears), i li imposa duríssimes sancions econòmiques que el país asiàtic mai compleix; Corea del Nord amenaça de recórrer a la força si no li retiren les sancions.

Els Estats Units són els abanderats de la lluita antinuclear, malgrat que han estat els primers i únics que han fet servir aquestes bombes. El secretari de Defensa, Robert Gates, ja ha dit que no permetran de cap de les maneres que Corea del Nord arribi a ser un estat nuclear, perquè tenen indicis que ja estan venent tecnologia armamentística a països islàmics (concretament a Síria), i temen que facin el mateix amb la tecnologia nuclear. Gates ha afirmat que si Pyongyang obté la bomba, això seria interpretat pels EUA com "una greu amenaça directa".

Rússia també es mostra molt crítica amb el desenvolupament nuclear de Corea del Nord, exhorta aquest país a acatar les resolucions del Consell de Seguretat i li demana que abandoni aquesta política. D'altra banda, Rússia ha fet molts gestos per acostar-se a Pyongyang, sobretot pels enormes interessos que tenen a la península coreana, especialment en forma de gasoductes. Per tant, Rússia prefereix una aliança amb Corea del Nord que no pas tenir-la com a enemic.

L'Estat clau és la República Popular de la Xina. Com a membre permanent del Consell Seguretat està d'acord amb les sancions i amb la no-proliferació d'armes nuclears, però la Xina és alhora el principal aliat comercial de Corea del Nord. S'especula que els dos règims "comunistes" s'intercanvien recursos i armament; en aquest cas, Corea del Nord seria la fàbrica d'armes de la Xina, i aquesta proveiria el país coreà. De fet, en totes les resolucions del Consell de Seguretat la Xina sempre ha adoptat la posició més neutral i s'ha mostrat partidària de demanar "calma".