La mort de Michael Jackson i la de Farrah Fawcett el mateix dia han suposat la desaparició de dos símbols d'adolescents del final dels 70 i el principi dels 80. Tots dos segurament no tenen la mateixa repercusió mediàtica, però la cara i el vestit excèntric de Jackson i el somriure i la cabellera rossa de Farrah Fawcett van coincidir a dotzenes a les mateixes àules. Segurament quan l'àngel començava a enfosquir-se, el rei del pop encara feia bona cara.

Avui probablement un bon grapat d'homes i dones de quaranta anys tindran la inevitable temptació de posar el retrovisor a les seves vides, com feia temps que no ho havien fet, i seran més conscients que mai del pas dels anys.

Estrelles apagades com les que ahir ens van deixar tenen en comú que feia temps que dormien només en el record d'alguna foto que descansa entre un vell llibre arraconat en un bagul, en un altell.... Jackson i Fawcett fa anys que eren lluny de les portades i les úniques referències que en teníem eren la lluita als tribunals d'ell i la lluita contra el càncer d'ella. Van ser famosos, però per raons diferents es van apagar.

Avui molts adolescents dels 70 i de primers dels 80 han recordat una carpeta d'estudiant, les apassionants discussions sobre qui era la més atractiva dels àngels o sobre qui imitava millor els moviments de l'estrella del pop. Avui una bona pila de persones que ja són als quaranta tenen una mica més la sensació del pas del temps, i probablement es preguntaran si el futur dels pòsters d'habitació de joventut tindran el mateix final. Marylin Monroe, Elvis Presley, James Dean... fotos decoratives que amaguen vides tallades abans d'acabar.