Kabul

Les enquestes apunten que Karzai tornarà a ser president de l'Afganistan després de les eleccions de dijous

Actualitzat a les 07:27 h   18/08/2009

L'Afganistan ha tancat aquest dilluns la campanya electoral. Els afganesos hauran de decidir dijous qui volen que lideri el país, tot i que les enquestes ho deixen ben clar: l'actual president, Hamid Karzai, repetirà en el càrrec. Per si de cas, però, Karzai continua buscant vots per tots els racons. Per obtenir el del sector més conservador, Karzai ha deixat que entrés en vigor una llei que encara sotmet i humilia més les dones.

El principal rival de Karzai, l'exministre d'Afers Estrangers Abdullah Abdullah, sap que l'actual president tornarà a guanyar les eleccions, però aspira a forçar una segona volta. Les coses, però, no se li posen fàcils, sobretot després de l'arribada al país del poderós i controvertit general Abdul Rashid Dostam.

Aquest senyor de la guerra acusat de greus violacions dels drets humans ha pogut tornar de l'exili a Turquia, en el que sembla un calculat moviment de Karzai per atraure el vot uzbek. Karzai s'ha assegurat el suport de caps tribals i senyors de la guerra davant l'alarma d'Occident i també ha estès la mà als talibans.

El gran interrogant és ara si els afganesos s'atreviran a desafiar la por i acudiran a les urnes malgrat les amenaces talibanes. En total hi ha una quarantena de candidats presidencials, entre ells només dues dones, que lamenten les condicions en què han hagut de fer campanya, entre insults i amenaces.

La caiguda dels talibans el 2001 semblava que havia d'alliberar les dones de les burques i la submissió, però han passat vuit anys i gairebé no ha canviat res. El 60% de les dones estan obligades a casar-se quan encara són nenes, sovint amb nou o deu anys. Aquest diumenge va entrar en vigor la polèmica llei que permet als marits castigar les seves dones sense menjar si no volen tenir relacions sexuals i que prohibeix a la dona sortir de casa sense el permís del marit. Karzai va firmar la llei per tenir contents els xiïtes més conservadors. Drets de les dones a canvi de vots.