Barcelona

Els mals hàbits de vida provoquen que les malalties cardiovasculars siguin la principal causa de mort

Actualitzat a les 19:39 h   29/08/2009

Portar un mal estil de vida és un dels principals factors de risc cardiovascular, tal com assegura el president de la Societat Catalana de Cardiologia, Xavier Bosch. Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món, i també ho són a Catalunya. El tractament d'aquestes patologies, dels problemes circulatoris, acaparen el 17% de la despesa sanitària anual. I cada any hi ha 120 ingressos hospitalaris relacionats amb aquestes malalties. En una entrevista a TV3, Bosch diu que el factor genètic també pot ser determinant en el risc de patir aquestes malalties, i que ara és aquest el camp d'investigació preferent en cardiologia.

Les malalties cardiovasculars han anat disminuint els últims 20 o 30 anys, el que passa és que ara la gent a conseqüència d'això viu més, i al viure més té més oportunitat de contraure aquestes mateixes malalties, per tant les hospitalitzacions augmenten malgrat que ha millorat el pronòstic. El problema de tot plegat, segons el doctor Bosch, és que hi ha molts malalts que no saben que ja comencen a tenir arteriosclerosi.

A més, els mals hàbits de vida fan que encara hi hagi més casos de malalties cardiovasculars. "Amb unes mesures de prevenció hem anat molt endavant, i en altres ens hem quedat igual o hem anat enrere", diu Bosch, que posa l'exemple de l'obesitat, que està augmentant. Concretament hi ha un 20% d'obesos, i un 40% de gent amb sobrepès. A més, el sedentarisme també augmenta el risc de patir una malaltia. El 60% de la gent és sedentària.

El doctor Bosch considera que en comptes d'inflar als pacients amb pastilles, el que s'hauria de fer és dir-li al malalt que canviï els règims de vida: canviar la dieta, encara que sigui la que feien quan eren petits, fer esport, deixar de fumar... "Però això costa molt", assegura.

Quan la malaltia no depèn de les persones

"El 50% de les malalties no sabem a què són degudes, i ara cada cop més sabem poden ser per factors genètics", diu el doctor Bosch. Els factors genètics estan centrant molts dels esforços en investigació en aquest camp, i s'ha descobert que hi ha gens o alteracions en l'ADN que fa que un malalt sigui més propens a tenir un infart, però també hi ha uns altres gens que són protectors, però la interacció entre aquests dos factors i els factors ambientals, el colesterol, la hipertensió, l'obesitat, el sedentarisme, etc., encara no s'ha trobat.

També la contaminació és un factor ambiental determinant. "Des de fa uns anys sabem que alguna part d'aquesta contaminació, les micropartícules, que són les que emeten els motors de combustió, especialment el diòxid de carboni i de nitrogen, aquestes micropartícules, doncs, també poden, a través dels pulmons, travessar i anar als vasos i alterar la paret de les artèries, fer-les més dures i calcificar-les", diu el doctor. Per tant, estar exposat diàriament a aquestes partícules és un factor de risc molt important.