Barcelona

Els advocats de Millet volen pactar amb la fiscalia per evitar la presó

Actualitzat a les 20:37 h   25/09/2009

Els advocats del "cas Millet" han explicat davant les càmeres de TV3 que volen pactar amb la fiscalia per evitar que Fèlix Millet i Jordi Montull vagin a la presó. També han donat detalls de com Millet es va gastar 1.300.000 euros de la fundació en reformes a la casa de l'Ametlla. Per la seva banda, el jutge s'ha negat per segona vegada a cridar a declarar Fèlix Millet i Jordi Montull, segons ha pogut saber TV3. Diu que abans vol estudiar a fons tota la documentació per decidir quins càrrecs els imputa.

L'ampliació que Fèlix Millet va fer a la seva casa de l'Ametlla del Vallès consistia en una nova edificació de 600 metres quadrats que s'afegien als 2.000 que ja existien. El cost de l'obra va rondar els 290.000 euros, però Millet va optar per omplir de luxe aquesta nova edificació. Una piscina, un auditori i mobiliari fet pel fuster del Palau de la Música són alguns dels elements amb què Fèlix Millet es va gastar gairebé un milió d'euros procedents de la fundació.

Totes les factures les té el jutge, que continua examinant la documentació del cas. Entre les factures també hi ha documentació que acredita que Millet va cobrar plusos del Palau a través de Bonoima, la constructora de la seva esposa, Marta Vallès.

L'advocat de Millet, Jordi Pina, denuncia en una entrevista a TV3 que s'està intentant pressionar el jutge perquè acceleri el procés i interrogui Millet. Els advocats subratllen que Millet ha mostrat penediment i teòricament hauria reparat el dany econòmic que va causar. Per això asseguren que estan intentant arribar a un acord amb la fiscalia perquè la petició de pena sigui inferior a dos anys i Millet i Montull no hagin d'ingressar a la presó. Millet segueix els procés personalment i aquest mateix divendres era al despatx dels seus advocats.

Estructura empresarial complexa

Tots aquests diners que Millet es va apropiar de manera fraudulenta, cosa que va confessar en una carta al jutge el dia 15 d'aquest mes, els aconseguia gràcies al control que ell mateix exercia de tota la complexa estructura empresarial del Palau.

D'una banda, hi ha un consorci en què estan representades les administracions; de l'altra, existeix la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, que s'encarrega de gestionar l'activitat cultural i de buscar els recursos privats, i, finalment, hi ha l'associació Orfeó Català, propietària històrica de l'edifici i que, per llei, no ha d'estar sotmesa a cap auditoria.

Segons fonts de la investigació, totes tres entitats actuaven com un "holding" empresarial ja que Millet exercia de president de totes tres (encara que en el consorci només fos president del comitè executiu); la seva mà dreta, Jordi Montull, d'administrador, i la filla d'aquest, Gemma Montull, de directora financera.

Tots tres portaven la seva pròpia comptabilitat financera però després en feien pública una altra. Si a tot plegat s'hi afegeix que el Palau tenia sempre números verds i que els patrons de la fundació eren més d'un centenar i, per tant, el seu càrrec era bàsicament honorífic, la combinació duia Millet a poder fer i desfer sense miraments.

La nova llei de fundacions, de l'agost del 2008, diu que els patrons tenen la mateixa responsabilitat que els membres d'un consell d'administració, però en el cas del Palau es van acollir a la moratòria de tres anys que permet seguir amb la llei anterior.