Washington

La NASA bombardeja la Lluna a la recerca d'aigua

Actualitzat a les 20:14 h   09/10/2009

La NASA ha fet estavellar poc després de dos quarts de dues, hora nostra, una sonda contra la part fosca de la Lluna. L'objectiu de la maniobra -que s'ha pogut seguir per internet- és comprovar que a la superfície del satèl·lit hi ha aigua. Per això, l'agència espacial nord-americana ha fet que el coet que portava la sonda s'estavellés en primer lloc. Així la sonda, que anava al darrere, ha pogut recollir mostres del núvol de partícules que ha causat l'impacte abans d'acabar, també, estavellant-se. Totes les dades s'han transmès fins al centre de la NASA a Hawaii, on ara s'analitzen els resultats per comprovar si, com se sospita, a la Lluna hi ha aigua.

Per a aquesta maniobra, que s'ha pogut seguir per internet, la NASA ha seleccionat el cràter Cabeus A, que és molt a prop del pol sud de la Lluna. El "Centaure" i la sonda LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satellite) han xocat contra un punt del centre del forat, lleugerament desplaçat cap al nord. És una part obaga, permanentment a l'ombra, i que, segons les prospeccions que s'han fet, podria contenir fins a un 2% d'aigua en el primer metre del sòl.

El "Centaure" ha topat amb el cràter primer, i ho ha fet a les 13.30. Quatre minuts més tard ho ha fet la sonda LCROSS.

L'objectiu del bombardeig era aixecar un núvol de pols, que ara s'observarà i s'estudiarà amb detall tant des de la nau espacial com des de la Terra. I no serà només mitjançant els telescopis més potents, sinó que els aficionats també ho podran intentar des de casa amb un telescopi particular o bé a través de la xarxa. De fet, la mateixa NASA demana a la gent que col·labori en la missió. Malgrat que el cràter sigui en una zona obaga, la pols s'ha aixecat i s'ha exposat a la llum del Sol. 

Convé dir, però, que els millors llocs per veure-ho eren Hawaii, la costa oest dels EUA i tot el sud-oest d'Amèrica. A Catalunya, per tant, s'ha hagut de recórrer principalment a internet.

La NASA calculava que el núvol de pols s'aixecaria fins a una altura de 10 quilòmetres. El xoc hauria provocat, segons les previsions, una brillantor "màxima de magnitud 5, potser fins i tot de 4, i per un període d'uns 30 segons", segons ha afirmat el principal investigador del projecte, Tony Colaprete. L'agència nord-americana va confirmar al setembre l'existència d'aigua a la Lluna.