Barcelona

Metges i pacients demanen que l'Estat pagui els tractaments per deixar de fumar

Actualitzat a les 16:50 h   02/01/2011

Metges i associacions de pacients reclamen al govern central que la Seguretat Social financi els tractaments per deixar de fumar. El cost d'aquests tractaments és de 241 euros per pacient. El tabac mata 1.000 persones cada setmana a l'estat espanyol. El finançament dels tractaments depèn de les comunitats autònomes: poques disposen de programes de finançament de cobertura àmplia -Madrid, Navarra i la Rioja-, unes altres tenen programes molt selectius -Catalunya, Andalusia, Ceuta, Castella-la Manxa, Galícia, Melilla i Múrcia-, i d'altres no en tenen cap, com València, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Euskadi.

El president de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), Juan Ruiz Manzano, ha demanat que l'Estat financi els tractaments farmacològics per deixar de fumar en totes les comunitats autònomes, durant la presentació d'un document de consens amb la Coalició de Ciutadans amb Malalties Cròniques. Ruiz ha afirmat que el tabaquisme no és un hàbit, sinó una malaltia crònica, i ha recordat que la nicotina és més addictiva que l'heroïna. Es tracta d'un problema "alarmant i prioritari" perquè afecta un 30% de la població de més de 16 anys i és la primera causa de mort prevenible al país, uns 54.000 a l'any.

El coordinador de l'àrea de Tabaquisme de la Separ, Carlos Jiménez, ha assegurat que els tractaments farmacològics per deixar de fumar són "eficaços, segurs, i amb una excel·lent relació cost-efectivitat". En aquest sentit, ha explicat que un tractament, que dura uns tres mesos i té un cost de 241 euros, augmenta les probabilitats d'èxit d'un 5% a un 40%, i ha lamentat que tan sols un 4% dels fumadors que intenten deixar el tabac reben el tractament mèdic adequat.

Jiménez ha estimat que fins a un 20% de fumadors s'animarien a abandonar el tabac si rebessin finançament per adquirir substituts de la nicotina com xiclets i pegats, o pastilles de bupropion i vareniclina. Ara com ara, Catalunya disposa de plans de finançament selectius, dirigits a estudis o programes pilot duts a terme en alguns centres de salut.
 
Comunitats autònomes

El finançament dels tractaments depèn de les comunitats autònomes. Poques disposen de programes de finançament de cobertura àmplia -Madrid, Navarra i la Rioja-, unes altres tenen programes molt selectius -Catalunya, Andalusia, Ceuta, Castella-la Manxa, Galícia, Melilla i Múrcia-, i d'altres no en tenen cap -València, Aragó, Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries i Euskadi.

Sobre la rendibilitat de la inversió, Jiménez ha assenyalat que el Sistema Nacional de Salut va gastar 3.919 milions d'euros el 2003 per atendre els afectats pels sis principals mals associats al tabaquisme: asma, malalties coronàries, càncer de pulmó, baix pes en néixer, ictus i malaltia pulmonar obstructiva crònica. I ha afegit que la despesa es triplica si es tenen en compte els costos indirectes, com a pèrdua de productivitat, absentisme laboral i pagaments en assegurances de vida, i que la recaptació fiscal per tabac en el mateix any va aconseguir els 5.525 milions d'euros. Entre el 75% i el 90% de la inversió, segons un estudi recent, es podria recuperar en un termini de deu anys.

Sobre la llei antitabac, Ruiz ha afirmat que està "desfasada", i ha demanat que sigui ampliada en el primer trimestre del 2010. En aquest sentit, el president de la Coalició de Ciutadans amb Malalties Cròniques, José Antonio Herrada, ha criticat que es facin campanyes contra el tabaquisme però que encara es permeti fumar en locals públics.